|
|
(SAVilam.).- Són diversos els topònims que donen referència a aquesta serra que puja de forma suau, formant un accident geogràfic a la cara nord del terme municipal, que té a la part culminant l’ermita que dóna nom a l’entorn.
Per la cara nord, sota les cases de can Cerdà i can Ramonet, en una comarcada de conreus que baixa en direcció ponent-llevant, es forma l’anomenat sot de Sant Lleïr, fins a la peça del Cucut, i el començament del camí de la Farinera.
v. peça d’en Gualba, Llafranca.
“Peça de terra situada en el punt denominat muntanya de Sant Lleïr, terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, llevant-nord herència, migdia carretera de can Sauleda, ponent camí que condueix a Sant Lleïr. Josep Mir Falgueras; Joan Mir Pujol (1939).” (RPGr, ll. 1, fca. 85, f. 223). “Peça de terra situada en el paratge anomenat serrat de Sant Lleïr o serra de Sant Lleïr” (RPGr, ll. 7, fca. 671, f. 29).
|
