|
|
(Montseny).- La petita ermita romànica del segle XI, situada al costat de l'antic casal del priorat de Sant Marçal, al límit nord-oest del terme municipal, com la resta del conjunt avui ben restaurada.
San Crist, l’altar del:
"Parròquia de Sant Julià del Montseny, any 1920. "Altars de l'església de Sant Marçal: Altar en honor del seu titular el Sant Crist, no està consagrat, es de fusta" (ADB, VP Ll 20 Elenc. I, p. 143, altars)
San Segimon, l’altar de:
"Parròquia de Sant Julià del Montseny, any 1920. "Altars de l'església de Sant Marçal: Altar en honor del seu titular Sant Segimon, no està consagrat, es de fusta" (ADB, VP Ll 20 Elenc. I p. 143 Altars). "Parròquia de Sant Juliá del Montseny, any 1920. El santuari de Sant Marçal, església de Sant Marçal. Titulació i situació de l'església, titular Sant Marçal bisbe, orienta al NE a 1100 m. sobre el nivell del mar, el poble més proper és Viladrau distant 2 hores (bibliografia: Villanueva, Jaime: "Viajes de las Iglesias de España" tom VI any 1806. "Diccionario geogràfico universal por una sociedad de letras, dos tomos V, Barcelona any 1834". Barraquer, Cayetano: Las casas de religiosos en España" Historia de les Santos en Catalunya, p. 519, any 1609" L'església és filial, pertanyia antigament a l'ordre monacal de sant Benet. Per la millor manteniment hi viu amb la seva família l'ermità, nomenat pel cardenal Casanyes el 1904. L'església va ser consagrada pel bisbe de Vic el dia 8 de desembre de 1066. Hi ha dues creus pintades a les parets que recorden la consagració, romànica de 171 m2. adosada a l'església hi ha la casa que ocupa l'ermità de la seva vigilància i neteja. Altars: Altar major el seu titulat Sant Marçal, no està consagrat, és de fusta, estil renaixement, relativament modern. (ADB, VP Ll 20 Elenc. I p. 142rv.-143, I.- Titulació, II Condició canònica, VII.- altars). "Tenia annexe Sant Cristòfol de Fogars. La capella de Sant Marçal, distinta de l'actual ermita o antic monestir, es trobava dins dels seus límits" (Sant Martí de Mosqueroles, p. 1). “Ermita de Sant Marçal” (IE, p. 116). “L'abadia benedictina de Sant Marçal, depenia del monestir de Breda” (Ribot, Pere: Montseny, p. 82).
|
