|
|
(Gr-P).- El bosc de Sant Nicolau; el camp de Sant Nicolau; la coma de Sant Nicolau; l’horta de Sant Nicolau; el mas de Sant Nicolau, les peces de Sant Nicolau; el pla de Sant Nicolau; el puig de Sant Nicolau; la serra de Sant Nicolau; la verneda de Sant Nicolau i la vinya de Sant Nicolau: Les terres del mas de Sant Nicolau en altres temps molt més extens, ocupaven bona part de l'actual zona industrial de la dreta del Congost, terres ara més circumscrites a l'entorn de la masia, que fou totalment reformada i transformada de la forma que es coneix actualment, i la caseta edificada on en altre temps va haver-hi la capella de Sant Nicolau, que va donar nom al lloc.
Situat dintre d'un gran àmbit geogràfic difícil de precisar. Arribava pel nord fins a Terra Alta i la propietat de can Gili, pel sud al coll de la Manya, potser travessava la riera a llevant, i a ponent cercava la font del Ràdio del mas Monells. Havia estat propietat de l'església fins a la desamortització de Mendizábal, durant el segle XIX una part important passa a propietat dels Campins que havien vingut a Granollers procedents de Vallromanes. En Lluís Campins Campins es queda a la casa amb el seu pare. Coneguda la casa i el mas com a Sant Nicolau, pel nom de la capella propera de la mateixa propietat, dedicada a aquest sant.
El bosc avui ocupa la part que va del torrent de Sant Nicolau fins el bosc de can Puça, i de can Casaca fins a baix l'espai que antigament ocupava l'era de la masia. No és un bosc molt gran, però juntament amb el de can Puça si el de més dimensió del terme municipal.
El camp, peça de terra gairebé triangular, que en la seva punta, pel costat nord fa una lleugera arcada. Per la cara de ponent donava a la carretera de Barcelona i pel costat de llevant a la riera, amb l'entrada del camí de can Puça poc després de travessar la carretera a la seva cara de migdia. Terra que es regava amb l'aigua del Molí dels Capellans, la qual després de qualificar-la de zona industrial, va construir-s'hi una gasolinera i un centre d'alimentació.
La coma ocupa un espai antic, d’una bellesa quieta, fins que va fer-se una construcció a mitja falda, que després s’anomenaria can Coll, pel cognom de la mestressa, motejada la Maria del Burro. S’inicia vessant de cara a llevant des del camí carener del bosc de la font del Ràdio, amb el camí del bosc dels Capellans per la cara nord, avui desaparegut i les terres de conreu, antigues vinyes de Sant Nicolau a llevant, per aquest faldar ara hi passa el camí de can Coll. De seguida comença el torrent de Sant Nicolau que circula cap el seu costat nord.
Aquesta terra dedicada a horta, anomenada de Sant Nicolau, pertanyia a la casa de Sant Nicolau de dintre la vila, situada entre el llevant del rec Gran i el pas del carrer de Sant Jaume i la caserna militar. Probablement el lloc on després s’hi construiria la fàbrica de can Jaume.
El pla eren les terres de regadiu del mas Sant Nicolau, entre la masia i la riera, convertides en zona industrial i edificades amb fàbriques. També veiem documentades amb aquest topònim les terres planes situades a ponent del riu Congost, les quals havien estat pertinències d’aquest mas i que arribaven fins a la carretera de Caldes, per això les cases i posteriorment la fàbrica de can Camp del Sabó, es construïda en aquest territori, avui zona industrial.
El puig i la part alta de la serra de Ponent, o de Sant Nicolau, sobre la masia i el bosc d'aquest nom, arriba fins a la casa i el turó de can Casaca, on hi ha la torre de comunicacions d’aquest nom. Per aquest fet era coneguda antigament per la serra del Telègraf. Antigament la serra de Sant Nicolau agafava un gran extensió que omplia des dels espais de can Casaca i potser fins a can Monells per migdia al cim del carener, fins a les terres de can Carrencà al nord, amb les faldes de ponent fins el torrent de la font del Ràdio i el caient de Lliçà d’Amunt. La documentació ens recorda aquestes limitacions de propietat i de denominació, encara que el pas dels anys hagi reduït el territori d’aquell antic mas.
La verneda era una zona de grans arbres vora el riu Congost, a la propietat de Sant Nicolau, des del camp d'aquesta casa, fins arribar a les terres del Molí dels Capellans i al nord d'aquestes. Anomenada la verneda o també el prat, on es dallava l’herba necessària per al bestiar de la casa.
Al mas de Sant Nicolau la terra dedicada a la vinya ocupava una bona part de la serra d’aquesta propietat, tanmateix els conreus que seguiren utilitzant la vinya estan situats just sobre la cara de ponent de la masia i el camí que encercla el bosc pel seu costat nord, a migdia del torrent homònim.
v. vinya d'en Gorguí, camp del Prat, serra del Telègraf.
“Reverenda Comunitat en lo any 1716, cultiva per parcer, en la partida dita de Sant Nicolau, terra de bosc de alzinas y de pins, herma, llevant ab la Riera, mitg dia Joseph Brasó mediant lo terma de Palou, hereus Bertran, Joseph Montanyola y dit duenyo mediant la terma de Palou, tremuntana ab hereus de Joseph Baxeras y Pere Fornes... Hereus de Francisco Rourell. Pessa de terra cituada en la partida dita lo Pla de Sant Nicolau. Terra de oliveres y herma, llevant hereus de Francisco Terradas, mitg dia ab Pera, ponent ab Hereus Ortiga, tremuntana Joseph Montanyola... Pares Jesuitas de antes lo any 1716, cultiva per parcer. Pessa de terra cituada en la partida dita lo pla de Sant Nicolau, terra de sembradura, llevant hereus de Anton Mallolas, mitg dia Joseph Terradas, ponent Andreu Calsada, tremuntana Joseph Francolí... Pares Dominicos de antes lo any de 1716 cultiva per parcer. Pessa de terra cituada en la partida dita lo Pla de Sant Nicolau i serra de Llissa, llevant la riera, mitg dia Joan Sanmanat, ponent y tremuntana ab duenyo mediant la terma de Canovelles” (AMGr, C20094, Cad1750, núms. 431, 444, 484, 493). “Granollers Sant Nicolau” (AMGr, C263, FAP, LlibCad1805, p. 5 rv.2). “Peça a la serra de Sant Nicolau, de dues quarteres, onze quartans, dos picotins, vinya, ponent amb el terme de Palou” (AMGr, LlFGr1818, p. 263. 2). “Peça de terra plantada de vinya, en el terme de Sant Julià de Palou, paratge anomenat la Serra de Sant Nicolau” (AMGr, JM, LlConc1857, conciliacions, any 1883). “Declaració de: Miquel Alomar, veí d'aquesta vila. Nom: bosc de Sant Nicolau, bosc baix, nord successors d'Antoni Puig i Pey, llevant hereus de Sant Nicolau i altres, migdia Pere Mató, ponent la infrascrita“ (AMGr, DeclFR1876, núm. 140.10). “Rafel Duran i Brasó de Barcelona, una peça a l'altre costat de la riera i més avall de l'heretat de Sant Nicolau, de set quarteres, nou quartans, dos picotins, d'aquests tres quarteres, tres quartans, dos picotins de bosc de tercera qualitat, llevant riera, migdia terres seves, i amb les d'en Casaca de palou, ponent-nord l'heretat de Sant Nicolau” (AMGr, LlFGr1818, p. 2.3). “Serra de Sant Nicolau” (AMGr, RR1928, núm. 263, f. 275, fca. 7). “Paratge: Serra de Ponent. Vicenç Campins Guàrdia. cereal... Bernat Sanyé Rovira, ametllers, vinya, pou, cereals... Joan Estruch Gallart, ametllers, pou” (AMGr, CadGr1955, pol. 7, parcs. 29-31, 102-103, 104-105). “Reverenda comunitat de antes lo any 1716. núm. 431. Pessa de terra cituada en la partida dita de Sant Nicolau y possehida per lo referit, consisteix en 70 quarteres un cuartà, terra d’hort de secà, terra de sembradura, bosch de alzines, bosch de pins, herma, llevant ab la riera, mitg dia Joseph Brasó per mitjà lo terma de Palou, ponent Heretat Bertran, Joseph Montanyola i dit duenyo mediant lo terma de Palou, y atremuntana ab hereus Sanmanat, Joseph Baxeras y Pera Forner... Hereus de Joan Sanmanat, núm. 442. Pessa de terra. Pessa de terra situada en partida lo pla de Sant Nicolau y possehida per lo referit. Consisteix en tres quarteras de terra de sembradura i rieral, llevant ab la Riera, a mitg dia y a ponent ab Reverenda Comunitat y a tremuntana ab Joseph Gallard” (AFMI, C13. Carp. 1.13, CCadGr1750.1-2). “l'anomenada serra de Sant Nicolau" (RPGr, ll. 8, t. 52, f. 116, fca. 610). "Terra de dues quarteres part conreu, cereals, vinya amb oliveres, situada en el terme de Palou i partida anomenada la serra de Sant Nicolau, llevant Elies Vila, migdia Jaume Angelet i Ventura Julià, ponent Domingo Torras, Ventura Móra, nord successors de Teresa Serra. Jaume Masferrer Pujal" (RPGr, ll. 14, t. 96, f. 146, fca 1191). "Terra de conreu, lloc anomenat antigament pla de Sant Nicolau" (RPGr, ll. 31, t. 199, f. 53, fca. 2984). “Terra de conreu d'onze quartans, dos picotins, en el terme municipal d'aquesta ciutat i lloc anomenat antigament Pla de Sant Nicolau, amb dret a ser regat amb aigua de la mina que allà a prop va fer construir la reverenda comunitat de presbiters i diversos particulars d'aquesta ciutat 1 ¾ hora setmanals de les 11 a les 2/4 d'1, llevant hereus de Ramon Rubí per mitjà de camí, Andreu Puntas, migdia Delmir Estapé Ortafà i Carme Viadé Bachs, ponent Llorenç Uyà (carrer de Manuel de Falla), nord hereus de Sala i Oliveras (fàbrica sabons Camp). Germans Barbany Pons (1944). Can Camp del Sabó" (RPGr, ll. 31, t. 199, f. 53, fca. 2984). "Terra vinya de dues quarteres, set quartans, dos picotins, llevant successors de Francesc Morató i Ramon Corominas, migdia successors de Josep Torras o terres pertinències del mas del mateix nom, ponent torrent, nord Fèlix Tapias. Bernat Sañé Rovira (1945)." (RPGr, ll. 37, t. 244, f. 224, fca. 3497). "Terra de figura irregular, vinya, olivars i conreu part no conreada, secà, en el terme municipal de Granollers i paratge denominat “La Serra” “Sant Nicolau” “Mas Conilleres” i a prop de la carretera de Barcelona a l’Ametlla, de 5 Ha. 6 A. 94 ca, llevant Fulgència Sans, Manel Just per mitjà de camí i Julià Abril, nord Manel Martori, Eusebi Pericas i carretera del Pontasco a la Ametlla, ponent finca de la que fa l'agrupació a Lliçà d’Amunt, migdia hereus de Martí Borrell i Sra. Novellas vídua Tell. Aquesta finca és travessada de llevant a ponent per una camí i de sud a nord en part per un altre camí que neix de l'anterior. Anna Dalmau. Manuel Estrada; Jaume Estrada Pagès. Jaume Anfruns Janer; Camil Pla Blanc; germans Pla Riu" (RPGr, ll. 38, t. 253, f. 52, fca. 3513). "Terra de secà en el terme municipal de Granollers, i paratge “La Serra de Sant Nicolau” d'una quartera, un quartà i mig, nord Josep Pont Canyas, Salvador Paituví, llevant Isidor Ollé, migdia Miquel Bages, ponent Mariana Canela Dalmau. Josep Mauri Fatjó (1947) venda a Maria Estapé Sol, germans Martori Estapé" (RPGr, ll. 41, t. 272, f. 211, fca. 3752). “Pagesos: Lo Mas de Sant Nicolau” (AMGr, C3284, Carp. 87, REUGr, FAGr, CHab1718, p. 7.3). “Anton Esteve herm 7 quarteres, llevant ab Pessas de Sant Nicolau a migdia Jaume Colomer, ponent Benet Saber, Joseph Vinyas, tremuntana los hereus de Domingo Montells, part la Comunitat de Granollers” (AMGr, FAP, C263, LlibConfrP1818, p. 6.64). “Francesc Falgà” (AMGr, PG1851, parc. 235). “Granollers. 17 de agosto de 1859. Construir un nou escorxador que sigui cèntric, que podria situar-se a la horta anomenada de la casa Sant Nicolau, la qual té entrada pel carrer de Sant Jaume i queda fora de la població i al costat de la sèquia molinar” (AMGr, LlAAG1852-72). “Vinya en el lloc denominat de Sant Nicolau” (AMGr, JM, conciliacions, any 1867, núm. 11). “Declaració de: Miquel Alomar, veí d'aquesta vila. Vinya de Sant Nicolau 6 quarteres, 15 quartans” (AMGr, DeclFR1876, núm. 140.9,11). “Granollers Sant Nicolau” (AMGr, C263, FAP, LlibMCad1807, terratinents, p. 4.10). “Peça de terra de sobre una quartera, de pertinences del mas Sant Nicolau” (AMGr, JM, conciliacions, any 1871, núm. 27). “Declaració de: Miquel Alomar, veí d'aquesta vila. Paratge de Sant Nicolau, regadiu, cereals, dues quarteres i mitja, nord la infrascrita, llevant la riera del Congost, part Francisco Vila, migdia mas anomenat de Sant Nicolau i altres, ponent Beneta Rubí... Comunitat de Pvres. d'aquesta vila. L'heretat anomenada de Sant Nicolau, de quaranta sis quarteres de regadiu de segona, sis quarteres, cinc quartans de tercera, sis quarters de secà, onze quarteres de bosc de primera, vuit quarteres de segona i tres quarteres, cinc quartans, dos picotins salicar, llevant la riera, migdia Rafel Duran Brasó, ponent amb Casaca, Joseph Angelet, Pere Vila, Joseph Salvat, Sadurní Guàrdia, nord Guàrdia, Esteve Duran, Jaume Rubí, Joseph Turró i Miquel Cassart” (AMGr, DeclFR1876, pp. 40.6-12; 95.2). “Paratge: Serra de Ponent. Vicenç Campins Guàrdia. Alzinar, pineda, pastures, cereals, vinya, ametllers” (AMGr, CadGr1955, pol. 7, parc. 87-89). “Pessa de terra campa, núm. 331, part bosch y part herm dita de Sant Nicolau, dista de la vila 400 passos te casa en dita heretat propia de la Reverenda Comunitat de la Vila, llevant ab la riera, mitg dia y ponent ab lo terme de Palou, y a tremuntana ab Francisco Comas, part ab Joseph Quinquer, part ab Pera Fornes y part ab Joan Senmanat” (AFMI, C13. Carp. 1.13, CCadGr1750.5). “Terra de regadiu a la part de ponent de la riera i paratge anomenat de San Nicolau de set quartans, dos picotins, llevant Esteve Sala, migdia Llorenç Uyà i Pau Pinós, ponent Francesc Mas, nord Miquel Sauri. Aquest terra es rega amb l'aigua que circula per la mina anomenada dels Capellans durant una hora i mitja cada setmana des d'1/4 de 9 a ¾ de 10 de cada dissabte de l'any. Sebastià Ribell Lloreda, propietari” (RPGr, ll. 6, t. 43, f. 14, fca. 443). “Terra vinya de quatre quarteres, situada en el paratge anomenat de Sant Nicolau del terme de Granollers, llevant amb terra del bosc del mas Nicolau, migdia terres del mateix mas, ponent Miquel Lluís, nord Maria Pujol. Joan Masferrer Martínez” (RPGr, ll. 14, t. 96, f. 144, fca. 1190). "Terra la major part regadiu i la resta plantada de ceps anomenada de Sant Nicolau i Riera, en el terme municipal d'aquesta ciutat de vuit quarteres, deu quartans, dos picotins, travessada de nord a migdia per la carretera de Barcelona a Ribes i per la via fèrria del nord que gaudeix de l'aigua que raja de la mina dels Capellans des de ¼ d'11 del matí del divendres a las ¾ i 10 de 5 de la tarda, cada setmana, llevant Miquel Mayans per mitjà de la línia del ferrocarril, Pere Grivé i Esteve Calzada per mitjà de sendera i camí, migdia germans Vallhonesta, Miquela Pagès per mitjà de camí i rasa, Adolf Alomar, ponent Miquel Mayans per mitjà de la carretera de Barcelona a Ribes, Tomàs Torrabadella per mitjà de rasa i sendera i Josep Tapias, nord Rafela Canellas i Pere Riera. Jaume Ametller Alabau; Joaquima Campins Guàrdia" (RPGr, ll. 22, t. 147, f. 131, fca. 2069). "Terra vinya, campa i olivar d'una quartera, un quartà, dos picotins, en el terme municipal de Granollers i punt anomenat de Sant Nicolau, llevant Pere Roig, migdia Josep Sastre, ponent Francesc Falgà, nord camí de Lliçà. Teresa Serrat (1883)." (RPGr, ll. 49, t. 337). "Terreny en el terme municipal de Granollers punt anomenat de Sant Nicolau, llevant amb el camí de carro del ferrocarril, migdia-ponent-nord resta de la finca de la que procedeix i segrega que queda del venedor Gaietà Cruz Franco. Antoni Gálvez Núñez (Vinya Curenya)." (RPGr, ll. 54, t. 367, f. 191, fca. 4607). "Terra en el terme municipal de Granollers i paratge anomenat de “Sant Nicolau”, nord la carretera de Granollers a Lliçà d’Amunt, migdia Elvira Sastre, Ramon i Manel Estrada, llevant Joan Pujadas, ponent Josep Lamarca. Manel Martori Plantada; Dolores Rovira Ballús" (RPGr, ll. 60, t. 408, f. 133, fca. 5000). "Terreny de regadiu en el terme municipal de Granollers i paratge anomenat de “Sant Nicolau”, llevant la carretera de Barcelona a Ribes, migdia Francesc Blanch Estrada, ponent Vicenç Campins, nord resta de la finca. Té 1,24 Ha de regadiu de l'aigua de la “mina dels Capellans”. Maria Gibert Garriga. Cuétara" (RPGr, ll. 63, t. 433, f. 126, fca. 5175). "Terreny en el terme municipal de Granollers, situat en el paratge anomenat de Sant Nicolau. BIMBO, llevant la carretera de Barcelona a Ribes, avui avinguda de la Victòria, migdia camí de can Puça”, ponent Juan Gómez (Cuétara) i antic brancal de la carretera de Barcelona a Ribes, avui carrer del 28 de gener, nord Cuétara" (RPGr, ll. 98, t. 661, f. 240, fca. 8349). “Josep Oriol Martí i Ballús es propietari de la finca una heretat denominada mas Sant Nicolau situada en el terme d’aquesta vila i que es composa d’una extensió de terra de vuitant-ta cinc quarteres, de les quals quaranta-cinc quarteres són de regadiu amb l’aigua de mina denominada dels Capellans durant noranta-sis hores setmanals, de les dotze de la nit entre diumenge i dilluns fins igual hora del dijous, sis quarteres de secà, i la resta, trenta-quatre quarteres d’erm i arenal destinat en part a omeda, llinda tot unit llevant la riera del Congost, migdia part N. Ferrer, part successors de Rafel Duran, part Esteve Coll, ponent Jaume Marata, per mitjà de la rodalia de Palou i part terres procedents de la mateixa heretat establertes a Jaume Angelet, Font, Vila, Guàrdia i altres, nord Josep Guàrdia, Francesc Fransí, N. Tulint, Beneta Rubí, Manuel Pagès, Francesc Vila, Erasme Pons i N. Carrasco, per mitjà d’una rasa” (APTorres, EscripV1914). "a la riera del Congost, lloc dit la verneda de Sant Nicolau" (LG, núm.610, 23 de juliol de 1933). Tot aquell tros de terra de sembradura dos quarteras ÿ mitja poch mes o menos que es part ÿ de pertinencias de aquella pessa de terra part vinya plantada ab alguns arbres de olivera ÿ part campa de sembradura quatre quarteras ÿ mitja poch mes o menos que Gaspar Mató feu a favor de Josep Guillamí, en lo terme de esta mateixa vila ÿ partida dita la serra de St. Nicolau, confronta a solixent, ponent ÿ tremuntana ab honors y terra del mas y heretat dit de Sant Nicolau, y a mitg dia ab honors y terra dels hereus de Franch. Bertran” (APSEV, CB751-800, doc.785. Diversos censos de Gaspar Massó a favor de mossèn Faura, any 1792). “A la serra de Sant Nicolau, hi anàvem a buscar pinyes i glans, i d'aquests, en fèiem petites baldufes” (GVO, p. 27).
|
