|
|
(SPVilamj).- Part del bosc de can Derrocada, al sud-est de la masia, on hi havia abundància d’alzines sureres, i la gent anava a buscar aglans per donar de menjar als porcs. Zona situada a la cara nord de la serra de can Bacallà, sobre el costat de llevant de la carretera de Sant Pere abans d’entrar al revolt de can Derrocada, on s’han construït cases noves unifamiliars, entre els carrers de Sant Guillem paral·lel a la carretera per baix i el carrer de Sant Marçal per dalt, on encara es podent veure grans alzines sureres dins els jardins de les cases construïdes.
“L’evolució de la població. Padró parroquial de l’any 1867: El Surus. (10). Matrimoni amb sis fills. Dues persones no parents” (CostaM, pp. 190, 192). “Toponímia de Vilamajor del segle X al segle XIII. Els Suros 1249 (plànol).” (V872-1299, p. 46b). “surera: Quercus Suber. Creixement lent, forma irregular, tronc curt de fusta dura. Productor del suro, escorça molt dura que es transforma en suro, fruit agla” (RCHDeo, p. 232).
|
