‹ Back to search results

Name: Tallada, la; l’artiga Tallada; l’aulet de la Tallada i la vinya de la Tallada.

 
Page 1 of 1. Results: 1. Sorted

Description

Tallada, la; l’artiga Tallada; l’aulet de la Tallada i la vinya de la Tallada.

La Garriga

(Garriga).- La Tallada; la vinya de la Tallada: Zona situada a la dreta cap a Pedres Blanques, entre els torrents de can Pona i de Pedres Blanques, en una àrea molt quadriculada, a l’antic olivar d'en Sorell.
v. olivar d’en Sorell.
“Macari Mallol, estableix a Jaume Aspa, una peça de terra anomenada la Tallada. 17 de novembre de 1784. Quitèria Sabater Mallol, venda a Diego Torra d’una vinya de nou quarteres a la parròquia de la Garriga, anomenada la Tallada. 19 febrer 1803” (AHLG, ACT, RT, Ll4artr., 2na. part, Acte.635, p. 977. Establiment. Ll11è., 2na. part, acte, núm. 1155, p. 1747. Venda). "Terra vinya, erm, bosc, paratge anomenat la Tallada, llevant Tomàs Fortuny, migdia Miquel Boget, ponent Josep Torres, nord Tomàs Mallol. Pau Jonqueres Viure (1943)." (RPGr, ll. 12, fca. 1239, f. 66). "Terra anomenada la Tallada, bosc, erm, en el paratge anomenat la Serreta, llevant la riera del Congost per mitjà del camí de l'Ametlla, migdia Ramon Ferrandis, Joan Nualart, nord herència. Tomàs Fortuny Pedrós, Salvador Fortuny Bruguera (1944)." (RPGr, ll. 15, fca. 1470, f. 20). "Terra dita la Tallada, entre els torrents de can Boget i de Pedres Blanques" (HG, vol. I, p. 3). “Pesa de terra de vinya plantada dita la Tallada, dista del lloch de la Garriga ÿ de la casa de son duenyo tres quarts de camí, es a la muntanya, possehida per Francesc Casanyes, sis cortans de sembradura de tercera, llevant honors de Joseph Baró ÿ Casart, mitgdia Baró, ponent Pau Miquel, tremuntana Madalena Casellas” (AMLG, C380, Cad1716, VBHDG, p. 245.1). “Ysidro Puig. Peça situada a la partida denominada la Tallada. 3 quarteres, 2 quartans de vinya de 4ª” (AMLG, C79, LlAm1846, p. 75rv, núm. 149.2). “La Tallada” (AMLG, PGO2001). “Tallada, La Talladella, El Talladell, sovint tornat genèric toponímic en el sentit d’escarpat sobretot penyalós; però també resta en lliure ús apel·latiu, des del cap de Creus fins a Andorra i el Baix Segre” (DEC, vol. VIII, p. 235).