|
|
(Gr-P).- Cal Taronjaire: En Josep Capdevila Serra, era de Sant Fruitós de Bages, se’n va anar a viure a Montcada i al tombant dels anys 1920-1921, va venir a Granollers, per instal·lar-se al carrer de Miquel Ricomà, núm. 146, on va viure i, a més tenia botiga de fruita i sobretot de taronges, que portava la dona, la Pilar Montova Escotino d’Alcoi, i feia mercats, primer amb un carro, després amb una camioneta. A Granollers posava la parada davant de la font i la botiga d’en Climent. Aquesta casa es va enderrocar, la nova construcció va formar part de l’edifici de can Puig dels Pinyons, i ells es traslladaren a una casa del carrer d’Aragó, núm. 35, també anomenada cal Taronjaire, que la gent pronunciava “trunjaire”, fins aleshores habitada pel Bombero. Els fills treballaren a ca l’Humbert i can Puig dels Pinyons, però no deixaren mai de dedicar-se a la venda de fruita, i avui, el nét, en Josep Capdevila, té parada fixa de fruita en els baixos de l’edifici del carrer de Navarra, on hi havia la piscina.
“Carrer Ricoma. 146, f. 367, núm. 572. Demarcació 7na. Josep Capdevila Serra, 1/10/1897, cap de família, de Sant Fruitós de Bages, comerç, esposa Pilar Montova Escotino, d’Alcoi, Alacant, fills Ramon, comer i Manel Capdavila Montova, mecànic” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II).
L’anomenat el Taronjaire, era un home que posava parada a la plaça de les Olles i quan havia acabat el mercat passava amb el carro pels carrers de Granollers i li compraven les que no havia pogut vendre.
La Taronjaire, sobrenom a partir de l’activitat de la Pilar Calzada, dona que venia taronges a l’antiga casa de can Pere Jaume de la plaça de Lluís Perpinyà, núm. 13, al qual l’havia llogat. Casa anomenada així mateix, ca la Taronjaire.
v. Pere Jaume.
“Perpinyà, núm. 13. L’any 1927 en Pere Jaume Marimon, arrendà la botiga a la senyora Pilar Calzada que venia taronges” (PLlPJM, p. 13, MSEP, p. 114).
També la casa del Taronjaire de tocar la riera, amb façana al carrer del mateix nom i pel costat del darrere donant al carrer de Londres, en altres temps mercadejaven amb taronges, però d’ençà la construcció de la zona industrial a la dècada de 1970 posaren restaurant i us haurien servit un bon àpat. La casa va quedar totalment incorporada al teixit del sector industrial, fins que fou enderrocada i construïda una nau.
“Terra en part prat, en part conreu de regadiu eventual, amb una casa de planta baixa i cobert annexes, anomenada “cal Taronjaire” situada en el barri del terme municipal de Palou, de pertinències del mas Muntanyola, nord cal Sant, llevant resta de la finca que va segregar-se de Jaume i Tomàs Cladellas, Francesc Fàbregas, migdia camí públic anomenat la carretera de can Muntanyola, ponent riera. Carme Sola Samon (1907).” (RPGr, ll. 21, t. 142, p. 147, fca 1747). “Terreny situat en aquesta ciutat de procedència de la finca anomenada “cal Taronjaire” de la barriada de Palou, nord major finca de la qual procedeix, llevant-migdia carrers en projecte de 15 m, ponent resta de la finca de que procedeix en una línia de 6 m de la E.T. de corrent elèctric que va paral·lela a aquesta. Manuel Lorente Cañabate… Aquest home va construir la nau industrial i l’escriptura següent diu: Té accés pel seu costat el camí denominat de “cal Taronjaire” (RPGr, ll. 69, t. 448, f. 82, fca. 5588). "Terra coneguda per “cal Taronjaire” en el terme municipal de Palou de pertinències del mas Muntanyola, nord-llevant-ponent Maria Gispert, nord Mariano Calls de la mateixa procedència, llevant Jaume i Tomàs Cladellas, ponent Carme Solé Samon. Manuel Lorente Cañabate" (RPGr, ll. 71, t. 507, f. 27, fca. 5789). “24 març 1932. Casa Taronjaire. Esteve Solà, Antoni Samon, p.o. de la meva mare Carme Monràs, Antònia Samon, Josep Rabasa” (AMGr, C2868, ExpSP1932, p. 18. 3). “Paratge: Plana de Palou. Esteve Solé Palou. Casa: Cal Taronjaire” (AMGr, CadGr1955, pol. 6, parc. 76f). “Cal Taronjaire. f. 455, núms. 60-61. Demarcació 10. Barriada de Palou. Josep Rocabayera Riera, 6/5/1902, cap de família, de Bigues, pagès, esposa Carme Solé Samon, d’Alella, fill Alfons Rocabayera Solé, pagès. Esteve Solé Palou, de Barcelona, pagès” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II). “f. 26, núm. 840. Alfons Rocabayera Solé, de Palou, 26/2/1931, ram de l’aigua, alta 13/12/1954, baixa 6/9/1958” (AMGr, C144, FRU, LlMOp1895-1958). “any 1958. Sortides del personal. 7 setembre. Alfons Rocabayera, tint modern, baixa voluntària” (AMGr, C144, FRU, FRP1958). “5 maig 1967. Miquel Bot, rector, va batejar solemnement una nena nascuda a la casa anomenada: Taronjaire, se li van imposar els noms de: Anna, Montserrat, Carme. filla legítima José Vegas Mata, jornaler i de Carmen Cortés” (APPalou, LlBap1962-1975, p. 24.2).
|
