|
|
(Gr-P).- Nom d’una casa de planta baixa, anomenada pel cognom que escribien i escriuen Tasias, la família que hi vivia, al carrer del Vallès, núm. 26-28, amb l’horta al costat de migdia, a la cantonada dels carrers del Comerç i del Vallès, des del qual s’entrava a través d’una porta petita.
Encara que hem sentit pronunciar aquest cognom amb s sorda, és a dir: Tàssies, pensem que caldria pronunciar-lo amb s sonora: Tàsies o Tasies. Si cerquem en els treballs dels especialistes, tindríem orígens diferents. Podríem creure en una forma originària Tassius, en el primer cas, o bé Tasia, en el segon?.
“Carrer Vallès, 38. f. 444, núm. 352. Demarcació 9na. Josep Tasies Gou, 12/3/1882, cap de família d’Altés, Lleida, pagès, esposa Teresa Domenjó Civit, de Linyola, Lleida. Joan Tasies Domenjó, cap de família, impedit (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II). “F. Noms d’origen no català. 4. Noms italians. Tassis. Tasis. Del cognom italià Tassi. En el segle X ja pareix documentat a Catalunya el nom personal Tassius, que és una forma llatina o llatinitzada que actualmente és Taix o Teix. La forma Tassis és introducció posterior, segurament importada a València a partir del segle XV.” (ELlC, p. 315). “TASIA, fer ~, ‘passar la bèstia de sirga d’un costat a l’altre del riu, quan és en aquest que continua el camí de sirga’, d’origen àràbic, per encreuament dels mots taᶜdiįa i taǧwîz, que signifiquen el mateix. 1.ª doc.: 1925 Coromines. En una part bastant angostada de la ribera del Segre, terme de Vilanova de Meià, hi ha una partida que m’anomenaren la Font de la stazía (1957), és possible que per allà s’hagi fet tasia, i que així hi hagués aglutinazió: les tasies > l’estasia”(DECat, vol. VIII, p. 339).
|
