|
|
(Gr-P).- En Teia:
“1310. els seglars acusats són: Gaucerandus Teya” (TFP, EpilMB, p. 181. ADB, VP1303-1313, pp. 19-19rv). “TEIA, abans TEA, i encara en els dialectals occidentals del llatí TĒDA (variant del clàssic TAEDA) ‘branca resinosa del pi’, ‘antorxa’, ‘teia’. Curt de tei ‘curt de gambals, poc reflexiu’.” (DECat, vol. VIII, pp. 372-373).
|
