|
|
(Garriga).- En Tita: Forma d’anomenar en Salvador Corominas Buscà, rajoler d'ofici, conegut amb aquest motiu, perquè diuen era molt petit. Aquest home es feu popular al seu temps perquè se n'anava al Gorg i es posava dintre d'un sac amb un ganivet. Després de ben lligarlo el tiraven al gorg, ell amb el ganivet, se'n desfeia i sortia, com si d'un número de circ es tractés. Havia fet de “botones” al Balneari Blancafort.
La casa on s'estava, a la cara nord del carrer de can Noguera núm. 72, cantonada amb el carrer de Rocaboquera que fou enderrocada, era coneguda per can Tita, on hi venia espardenyes.
Després passen al carrer dels Banys, núm. 8, al costat de can Gesa, on també hi tingueren botiga d’espardenyeria.
Tanmateix el nom de fet neix de la mare, coneguda com la tita perquè era una dona molt baixeta i petita. Així es produeix aquesta afèresi de petita-tita.
|
