|
|
(Ll.Amunt).- Espai de terra davant de la casa, que de fet era el propi camí. Totes les cases d'aquesta veral, des de can Toixells a can Ton hi batien i s'ajudaven entre elles aprofitant l'espai del camí per fer-hi les batudes. L'escombraven, escataven i picaven amb les magalles, i després i tiraven cendra. L'any 1943 començaren a treballar amb màquina darrere de can Ton. Feien modalons, garberes i setials. Les garberes de vint-i-una garba i els setials que eren molt grans es feien de garbera i mitja o fins i tot més grans, encara que quan més grans eren més fàcil de grillar. Per això les posaven de cara al sol perquè a l'obaga grillava. Abans es segava d'hora i quan s'estenia a l'era calia anar lleuger perquè si plovia es covava, quan estava tot el blat a terra si es mullava, en deien panada, anava creixent i quan més es remenava més creixia. Després de batut s'havia de ventar amb garbella de pell que posaven en un pal i anaven fent el vaivé tirant-lo per dalt amb una senalla. Més endavant al veïnat, entre tres compraren una màquina de ventar. Feien pallers i palleres d'alfals, trepadella, civada de flor, que tallaven amb el xerrac fent entallades per donar menjar al bestiar.
|
