|
|
(Bigues-R).- Ermita de can Viver amb el cementiri al costat on hi havia enterrats el propietari de can Viver i la mestressa de can Carreres, situada vora la casa de can Carreres, al costat de ponent del camí; amb la urbanització de la zona de l’entorn va anar arruïnant-se a poc a poc, va ser enderrocada i al seu antic emplaçament avui només hi ha dos xiprers de gran presència com a testimonis. Ermita anomenada de Sant Mateu, perquè era sufragània de l’església de Sant Mateu de Montbui, oberta antigament al culte de les cases del rodal, que es preparava i s’engarlanava amb plantes naturals quan se celebrava alguna festa del patró o assenyalada.
“En documents dels segles XVII i XVIII hi ha referència a l’ermità i a ‘l’hermita de Montbuy. En el darrer segle esmentat, els barons propietaris del castell costejaren altra església a la vall, la de Sant Mateu de Montbui... Quatre cases - Prat de Baix, Viver, Ribes i Carreres – tenien drets de propietat a la capella i, en fer-se el trasllat eclesiàstic, foren davallats alguns objectes, entre els quals la pica baptismal, les campanes – o la campana – i les imatges del sant patró (Sant Mateu) i la Verge del Roser“ (CastC, vol. II.I, pp. 194-195). “l’hermita de Montbuy” (Enric Moreu-Rey. La rodalia de Caldes de Montbui (Barcelona, 1962), p. 145). “Església de Sant Mateu de Montbui... Para bajar las campanas tuvieron grandes trabajos, pues eran las mayores del distrito de Granollers, incluso las que tenía la Iglesia de la cabeza del Partido citado” (P. Andrés de Palma de Mallorca, O.F.M. Cap., Historia de la Villa de San Felio de Codines (Barcelona, 1946), pp. 12, 23). “E.S. prop de can Carreres, Bigues” (IE, p. 26). “Parròquies i ermites. 6- Sant Mateu de Baix” (SHCBR, plànol-guia). “Urbanització can Carreres. Ermita 11-31” (GBR, p. 36).
|
