|
|
(Tagam.).- "Tagamanent" (PMont., vol. II, p. 343) . "Tagomago i probablement d'orígen púnic, del general cartaginès Magó" (DEC, vol. VII, p. 211). "Etim. probablement d'origen púnic; l'element - mago sembla ésser el mateix radical del nom Magó, general cartaginès, l'element Tago deu ésser el mateix que ha donat noms com Taga, Tagamanent i altres topònims, i sembla significar "penyal" o "pic de muntanya." (DCVB, vol. X, p. 102). "Cab. de ayunt. que forma con la Mora, en la prov. , gud.ett., c.g. de Barcelona. part.jud. de Granollers, diòcesi de Vich. Tiene 60 casas i una iglesia parr. (Sta. Maria)" (Pascual Madoz: Diccionario geográfico) "Petia terra per hereder succesores nobilis don Jacobi de Tagamanent et de Rocabertí castri et domus de Tagamanent in vallensis" (AS, LlII Censos de can Gurri de Lliçà d'Avall, any 1647) "Tagamanent, cap. d'Ajuntament que forma amb la Mora en la prov. de Barcelona, part. jud. Granollers, dioc. de Vi, sit. sobre el Montseny, amb bona ventilació i clima freda” (PMD, vol. II, p. 343).
|
