|
|
(Gr-P).- D'ençà que l'Alfred Canal va anomenar aquest vell casal, en un dels seus treballs, la casa del Conestable, a Granollers s'ha tendit a anomenar-li de forma popular. El Conestable Pere de Portugal va morir a la Casa dels Tagamanent del carrer de Sant Roc, núm. 10, casa que també s'ha anomenat la Casa Gran, que a mitjans del segle XIX pertanyia al Marquès de Pinós, com ens dóna de veïnatge la casa dels Perpinyà. Malauradament, aquest casal, que havia de ser extraordinari, s'ha anat malmetent amb el pas dels anys, les generacions de granollerins han estat incapaços de conservar de manera digna i adeqüada el seu patrimoni, i aquest element ple d'història i tradició ha quedat reduït a una petita part del seu espai natural, amb unes activitats indignes de la seva història. Al llarg dels anys se li ha anat donant utilitats poc en consonància amb el prestigi del casal; a part servir d'habitatge, va posar-s'hi una florista i un sastre, després el Jijonero i més endavant la botiga d'un adroguer.
“23 desembre 1557. Ego don Jacobo Tagamanent et Rochaberti in villa Granullariory” (AMGr, C3105, carp. 104, LlIIMLl1554-1561, Censals). “El Conestable de Portugal. La casa que va morir el Conestable tenia el 1881 el nom de “Casa Gran”, Alfred Canal i la Gralla popularitzaren amb el nom de “Casa del Conestable”, hem pogut comprovar que l’escut de la casa estava situat a la porta interior de l’escala, va anar a parar fa poc a la casa de can Many, a la “serra de Palou”, té una muntanya i unes T, simbolitzant Tagamanent. A principis d’aquest segle [XX], se’n va malmetre una part per a construir una casa moderna; el 1940 l’Ajuntament va donar permís per enderrocar l’ala oriental de l’edifici. Les finestres de pedra, gòtiques, varen ser venudes al propietari de can Many, i aquella part d’edifici enderrocat i reedificat” (GEGH, pp. 56-57). “Els Tagamanent” (Lauro, núms. 26-27, NVT, pp. 19-30).
|
