|
|
(Gr-P).- Carrer del barri de Joan Prim, al qual podem entrar per la cara de llevant del carrer de Girona, abans de la cantonada amb el carrer de Francesc Ribas, va en direcció a llevant fins trobar el carrer de Tetuán.
v. Cap Blanc, Doble Sis, Envelador, Mainou, Maria Morena, carrer d'en Maynou, era d'en Pere de l'Era, Trumfa.
“Tarragona es troba en la latitud 41º 0,5’ nord i a la longitud 1º, 14’ est, a la Mediterrània i al nord-est de la península Ibèrica. La superfície del municipi és de gairebé 63 Km2. L’altitud mitjana és d’uns 70 metres sobre el nivell del mar. La temperatura mitjana al llarg de l’any és molt suau, i se situa al voltant dels 17º C. Segons el padró de desembre de 2008, la població de Tarragona és de 142.869 habitants. Tarragona té una privilegiada ubicació geogràfica que li permet gaudir d’un clima agradable, i això ha propiciat l’assentament humà des de temps remots. L’empremta de les generacions passades ha deixat un important patrimoni històric i cultural, que ha estat doblement avalat per la Unesco. Aquest òrgan ha declarat Patrimoni Mundial les pintures rupestres del litoral mediterrani de la península Ibèrica —del qual tenim una representació a l’Abric de l’Apotecari— i el conjunt arqueològic de Tàrraco, la ciutat bastida pels romans que va ser la capital de la província Citerior. L’època feudal deixà la Catedral i la trama urbana del seu nucli històric, la Part Alta. Del segle XVIII es conserven fortificacions i baluards, mentre que els segles XIX i XX van portar el desenvolupament urbanístic, amb edificis sorgits del geni d’artistes com Josep Maria Jujol o Alejandro de la Sota, per posar-ne dos exemples significatius. No hem d’oblidar tampoc el Port, que en els darrers cinquanta anys ha assolit un creixement espectacular. L’entorn del nucli urbà ofereix uns espais naturals ben conservats: les platges que s’estenen a l’est de la ciutat; els boscos que l’envolten al nord-est, en especial l’espai de la pedrera romana del Mèdol, amb un microclima que afavoreix la presència d’una gran diversitat de fauna i flora mediterrània, o l’entorn de l’aqüeducte romà conegut com el Pont del Diable són indrets on es pot gaudir del patrimoni natural” (Ajuntament de Tarragona. REGP). "Ramon Barbany, sol·licitant autorització per construir una casa de planta baixa en un solar de la seva propietat situat en el carrer de Tarragona" (AMGr, C25obres, lligall 2573, núm. 20). “Carrer Tarragona” (AMGr, Pl1934). “Carrer de Tarragona” (EGPG, p. 234). “Tarragona. Tenia ja aquest nom, com a minim el 1932” (RV, 8 maig 1986).
|
