|
|
(Bigues-R).- El Tenes: Entra en el terme de Bigues-Riells, saltant alegrement
pels espadats de Sant Miquel del Fai, travessa la vall de Riells, travessa la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars, a la cruïlla de la carretera de Riells i baixa ran el costat de la carretera pel poble de Bigues, fins que surt del terme i entra en el de Santa Eulàlia de Ronçana.
“Hi ha la tradició que en època molt llunyana existia la ciutat de Tenas que formaven els actuals pobles de Riells i Bigues i que en grans avingudes del torrent de Sant Miquel del Fai es sortí de mare i inundà la ciutat i tots els camps de l’entorn. Es trobà allí prop en la construcció del pont per la carretera de Granollers 1879 un mur de la fondària de 20 pams i 5 pams d’alçada, 15 d’amplada i 25 o 30 de llargada fet de grosses pedres amb argamassa molt bona. Es creu que fou construït en temps molt antics quan les aigües del torrent corrien a aquella profunditat per tal de deturar-les. Fou volat. També es trobaren dues àmfores que foren trencades i un mes abans una mena de test plè de moneda antiga que fou repartida entre uns quants havent-la molts llençada al riu” (AHMJM, NDV. Man. De l’A.C. d’E. Cient. vol. III any 1879). “La riera inicialment anomenat sempre riu i del segle XV en endavant sovint ‘Riera de riu de Tenes’ té un nom mil·lenari, com ho comprova la vella documentació sobre Castellcir, del fons del Monestir de Sant Benet de Bages. Va rebre el nom del vell castell, el castrum de Tenis o de Tennes, documentat entre els anys 923 i 1020” (HSQ, El Molí senyorial de Centelles o els molins de Llobateres, p. 2). “S’anomena també riera de Castellcir. Abans no arriba al Besòs, el Tenes té un recorregut per espais de gran bellesa, des del seu inici, al mig de la fageda a la font de Sauva Negra en terme de Castellcir, creuant Sant Quirze Safaja, despenjant-se més endavant per Sant Miquel del Fai i baixant per Bigues, Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà d'Amunt abans de travessatr el terme de Lliçà d'Avall i Parets per anar al Besòs, formant termenal pel seu centre amb els termes municipals de Montmeló i Mollet” (CRONOM, p. 135). "Pladevall, Antoni: Primeres notícies històriques sobre Castellcir i el seu terme. El terme de Tenes o de Castell de Tenes, nom que encara guarda avui a la riera de Tenes" (PFMCAST1974,). “25 abril 1893. Il·lustre Senyor Mariano Surgués ardiaca major de la Santa catedral Iglesia de Gerona y com a tal Prior de St. Miquel del Fay com de sa procura ab acte rebut en poder de Bonaventura Bou y Guinart notari de la ciutat de Gerona, lo die primer del mas de maig del any milt set cens noranta y un, dit il·lustre son Pral. Es duenyo privatiu de totas las ayguas que discorran per la de tenas en quant discorran per las Parras de Riells, Bigas, Santa Eularia de ronsana y Llissademunt, y de tots els torrens y xaregalls que discorren en dita riera” (APC, Caixa2, CarpVN, EscripT1893). “Riu Tenes o riera de Tenes, afluent del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra. Documents antics: 878: rivus Tenesi (Abadal, Cartulari Carolíngia, II, 71.2).: in flumine Tenes (Dip. Cat. Vic, 425, doc. 506); 1064: flumine Tenense (Cartulari de St. Cugat II, 304). 1086: riera de Tenes (ib. II, 389).” (OC, vol. VII, p. 258). "Sant Miquel del Fai: un dels elements més espectaculars és la confluència dels rius Tenes i Rossinyol que constitueixen la capçalera de la vall de Riells o de Sant Miquel" (9 Nou, núm. 830 p. 21).
|
