|
|
(Gr-P).- Sembla que antigament va haver-hi una indústria d'aquest tipus, encara que avui ja ningú ho recorda. Masia al carrer de Corró, núm. 292, integrada totalment al teixit urbà, també anomenada can Borrell.
“De l’antic participi de tenyir substantivat; enparticular designa establiment de tenyir o de fabricar matèria tintòria que hi ha a cada població” (OC, vol. VII, p. 274).
De la fàbrica de can Zidro Comes la xemenia del Tint, juntament amb la façana d’entrada són els únics elements que es conserven, després de l’enderroc dels edificis de la fàbrica, la nova urbanitzacio i construcción d’edificis. S’hi feia el tint del filats i s’escalfava l’aigua per a la calefacció i preparats de la indústria, situat gairebé a la part central envoltat pels deambulatoris interiors.
A la fàbrica Roca Umbert estava situat just al costat de ponent de l’entrada principal pel carrer d’Enric Prat de la Riba, amb tres façanes, la del costat nord amb aquest carrer, la cara de llevant amb el pas d’entrada a la fàbrica i la cara de migdia per on s’hi accedia, amb el pas cap a les naus de telers, la quadra Nova i la quadra Vella, i el Recanvi al final. A l’altre costat d’aquest pas varen construir posteriorment el Tint Nou, modernitzat. La nau originària, amb el ram de l’aigua a sobre, va anomenar-se després, el Tint Vell, l’encarregat del qual, era el Geperut.
Les cases del Tint i darrere les cases del Tint:
“Ego Francischus Josephus de Masferrer burgentis ville Granollariorum Josephi Puigsteve de Calvó pupilli filÿ heredes magnifice quondam Catterine Puigesteve et Calvona vidua relicta magnifici Petri Calvó Jurus doctoris de Regio Concilio. Totam illam petiam terre cum aqua rigandum duarum quarteriarum dicte ville Granullariorum retro domos del tint olim Martí Taraffa, orient rego mulinari molendinum de la Torre, meridie honori Hospitalis Pauperum dicte ville qui fuit Jacobi Puig, occidente heredum Antici Buada, alodio domos Dalmatÿ de Tagamanent et de Rocabertí, circio heredum Marti et Michaelis Jacobi Taraffa, nunch dicti hospitalis... 1 desembre 1606. Francesch Joseph de Masferrer burges de la vila de Granollers per tota aquella pessa de terra ab aygua per regar darrera les cases del tint, olim den March Taraffa, sol ixent ab lo rech mulnar del Molí de la Torre mig jorn honor del Hospital dels pobres que fonch de Jaume Puig, sol ponent hereus de Antich Buada alou don Dalmau de Tagamanent y derochaberti, tremuntana hereus den March y Miquel Jaume Taraffa ara de dit Hospital. Paga vuÿ la Sra. Casilda de Masferrera viuda de Steve de Masferrer burges son marit” (AMGr, LlRJPC 1604-1611, pp. 124, 330).
|
