|
|
(Ll.Amunt).- El Ton de la Pipa: Amb aquest sobrenom compost anomenaven un dels fills del masover de can Fluvià, que també hi visqué sempre; es deia Antoni de nom de fonts i no deixava mai la pipa, pagès d’ofici, també feia de saurí, buscava aigua. En una ocasió que estava esmorzant, quan feien el cementiri, els indicà el lloc on hi havia aigua, que trobaren a dos metres de profunditat, que ell va saber detectar pels pins: ‘Guaita que verds, i els altres com pateixen’. Ell va participar a la seva construcció, juntament amb el Costelleta, amb el que anomenaven ‘Prestación Personal’, que consistia anar a treballar de franc un home de cada casa.
|
