|
|
(Gr-P).- En Ton de la Pipa: Sobrenom compost format per l’hipocorístic del nom de fonts i la pipa que usava, amb el qual es coneixia un popular músic que s'estava al carrer de Corró. De nom Antoni i de mena fumador, amb una pipa molt grossa.
“Caricatura. Glosari de secà. Tont de la Pipa. Músic popular, deixeul-lo fumar amb aquella pipa de descomunals proporcions” (El Narro, núm. 13, 12 de juny de 1909, pp. 1 i 5). “De joves havíem oït contar moltes facècies del Ton de la Pipa, era un bon músic de quan ho eren per afició” (GVO, pp. 80, 245, 252 i 304).
|
