|
|
(Gr-P).- Es canvia el nom del carrer de Girona pel de Santiago Rusiñol, que figura durant l’època de la II República, encara que després de la guerra civil 1936-1939, torna a recuperar el nom anterior, nom que es conserva avui encara.
Després es posa el nom d’aquest polifacètic personatge en un dels carrers del Poble Nou, paral·lel al carrer de Cristòfol Colom, cap al sud d'aquest, va en direcció ponent-llevant i ens porta del carrer d'Àngel Guimerà fins el carrer d'Esteve Terradas i l'estació de França.
v. Blanc, Pepet Pagès, Sandàlio, Tuietes, Vaquer, Xofré.
“Nom: Santiago Rusiñol i Prats. Naixement a Barcelona el 25/2/1861. Mort a Aranjuez el 13 de juliol de 1931. Barcelona-Aranjuez 1861-1931. Sense pares de jove, s’educà sota la tutela de l’avi que volia seguís l’estela familiar dels negocis. Atret per la pintura i d’amagat de l’avi es va inscriure a l’Acadèmia Moragues, trobà un bon mestre en Tomàs Moragues, gran dibuixant i aquarel·lista, més tard va inscriure’s a Llotja, que segons ell no fou un bon lloc per aprendre. Esdevingué un dibuixant excel·lent, el millor de la seva època segons Feliu Elias; durant els anys d’aprenentatge va fer una amistat decisiva amb Ramon Casas. El 1884 participà a l’exposició inaugural de la Sala Parés. L’any 1888 féu el primer viatge a París, després per espai de més de deu anys hi féu llargues estades, on participà d’un vida bohèmia que qualificà de daurada. A Sitges instal·la la seva col·leció de ferros antics que els amics batejaren el local on els tenia com el Cau Ferrat, que després fou museu, a Sitges celebrà les Festes Modernistes. La pintura fou la seva veritable vocació, però també fou un escriptor important d’estil planer i espontani: “L’Auca del Senyor Esteve” (1907), obra novelada i després obra teatral estrenada l’any 1917. Les obres completes foren publicades l’any 1947. A Llinars del Vallès tenia casa situada a la sortida del poble en una petita elevació des d’on es dominava el bellíssim paisatge d’aquell entorn d’aleshores; ara no solament la casa ha desaparegut, també el paisatge que havia admirat i estimat, en una orgia de carreteres, autovies, autopistes i TGV. El cafè del poble, a la plaça de Santa Maria, era del mateix amo que la barberia, separats per una paret però comunicats per una porta, ran de la qual es posava per sentir les converses i prendre’n nota. Don Santiago posis més cap aquí que no el deixaren escriure amb aquesta xerrameca, li deia l’amo. Però ell no se’n movia, car hi tenia allí un cau d’informació de primera mà” (MOLC, núm. 25 i REGP). "Josep Bolart Fontcuberta, natural de Montmeló, veí d'aquesta ciutat amb residència l'avinguda de Santiago rusiñol núm. 150... sol·licita permís per fer una muralla en el nomenat carrer enfront de la via del ferrocarril MZA, 21 d'octubre de 1932" (AMGR, 26obres lligall2686, núm. 139 any 1932). “Martí Cullell Mas, desitja construir una paret per tancar un solar existent a l'avinguda de Santiago Rusiñol (abans Girona). 29 de març de 1933" (AMGr, lligall 2756, núm. 42, any 1933). “avinguda de Santiago Rusiñol” (AMGr, Pl1934). “Santiago Rusiñol” (AMGr, HMJM, GNUGr, AP, 16/7/1931 i CMP, 11/5/1950). “Santiago Rusiñol, tan fi, tan cordial, tan ‘charman’, vingué amb la seva esposa a presidir una exposició i la representació de la seva obra” (GVO, p. 340). “Carrer Santiago Rusiñol” (EGPG, p. 233). “Personatges: Santiago Rusiñol, l’any 1931 de la seva mort, se le dedica un carrer” (RV, 8 maig 1986). “El català, proscrit a Granollers el primer mig any de franquisme. Àlvar Maduell. 3 d’agost de 1939. s’acordà la recuperació dels noms antics, transcrites del llibre d’actes. “Santiago Rusiñol’ per ‘Girona’.” (XXXIIIAIE, vol. II, p. 135). “juny 1929. Russinyol a Granollers” (PCGrP, p. 174).
|
