|
|
(SPVilamj).- Veiem en aquest document de l’arxiu municipal de Sant Pere de Vilamajor, l’entrada amb el nom: “Xicaire”, que coincideix amb alguns dels noms dels propietaris de la resta de documentació de can Xicaina. Les altres referències que trobem parlen de Xicaina, per tant podríem pensar que es tracta d’un lapsus d’interpretació. És per això que es fa l’entrada del bosc i del mas com a Xicaina. Tanmateix, aquest lapsus es podria donar en sentit invers, car aquest nom podria originar-se a partir d’una planta la Xicoira-Xicoria.
“Francisco Codina d’aquest poble. “Can Xicaire”, llevant Esteve Riu Busquets, migdia Jaume Pujol Planas, ponent Lluís Serra Planas, nord Esteve Riu i Jaume Pujol, secà, bosc, erm de primera” (AMSPV, RefApPG1925, núm. d’ordre 71, f. 74). “XICOIRA, del llatí CĬCHORIA, plural de CHĬCHŎRĬUM i aquest, del grec ϰιχόριον, al català i a les llengües germanes. La forma xicoira és la que ha quedat en català... una altra de mol estesa, i ja antiga, és xicoina (causada pels noms de plantes acabades en –aina, del llatí AGO, -INIS), i en particular la borraina-borratja” (DECat, vol. IX, pp. 538-539). “cichorēum -i n.: achicoria (planta).” (DLLE, p. 77).
|
