Nom

Seca, l’alzina; el turó de l’alzina Seca.

Cànoves i Samalús

(Canv-S).- (SPVilamj).- L’alzina Seca; el turó de l’alzina Seca: Punt de la serra de Palestrins, sobre coll de Gascó, just sota el turó de la Moixera, en el pas del camí de la carena, on hi havia aquesta gran alzina solitària, la qual, en una tempesta a mitjans del segle XIX, va fer de parallamps. Durant quaranta anys es va anar revellint, fins que es va morir i va quedar-hi [...]

Nom

Secabecs, el mas

Castellcir

(Castellcir).- “Lo mas Secabecs, s. XIII" (Cast, p. 103).

Nom

Seca de can Terrer, la font

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- “Ruta 2. De Sant Joan de Cavallar a Santa Susanna de Vilamajor. 14. Font Seca de can Terrer, 790 m. (foto-plànol).” (QDV, núm. 3. Rutes d’aigua (I), pp. 72, 84).

Nom

Secai, el

Santa Maria de Palautordera

(S.M.Palau).- v. Figueres.
“Un tal Sacay” (AMSMP, Cad1948, núm. 371 f. 408, fca. 1).

Nom

Secalluts, la costa dels

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- «Terra paratge anomenat costa dels Secalluts o dels Escallons, llevant-migdia Josep Ullar, llevant Teresa Mas Costajussa, migdia Jacint Vallcorba, Ullar, ponent Francesc Sastre. Gertrudis Dou Moner. Joaquim Alós Dou (1942).» (RPGr, ll. 6, fca. 639, f. 377).

Nom

Secanell, can

Sant Esteve de Palautordera

(SEPalaut).- Cognom que dóna nom de casa a la carretera del Montseny, núm. 21. Segle XX.

Nom

Sec del Pla Major, el

Castellcir

(Castellcir).- "Abellaires: El Sec del Pla Major (pare del Quico Solà) que s'estaven al Xei" (QV, p. 29).

Nom

Sec Esperança, el

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- Rajoler que era molt sec i alt, donat a jugar a cartes. En una ocasió que trigava molt a tornar a casa, la dona l'anà a buscar i ell li digué que hi anava de seguida. Així que marxà, sortí de pressa i passant per una drecera arribà primer a casa. En arribar la dona, li preguntà d'on venia i si creia que eren hores de tornar a casa. Sembla que era tot un personatge, amb força anècdotes d'aquesta [...]

Nom

Sec Fusta, el

Parets del Vallès

(Parets).- L'Andreu Lloberes era fuster d'ofici i de can Fusta del Carrer Major, on hi treballava amb el seu germà i els seus fills d’ambdos germans. De petit i jove era prim i li havien de donar moltes vitamines perquè s'anés fent, en canvi, la gent que el recorda de gran diu que no en tenia res de sec, perquè estava gras; tanmateix, continuaven anomenant-lo amb aquella veu antiga. Vivien al Carrer Major, núm. 5, i després passaren a viure a l'actual carrer de Francesc [...]

Nom

Secolí, el

Caldes de Montbui

(Caldes).- Motiu que també esdevé nom de casa, cal Secolí, situada als corredossos de Dalt. Era una casa tan pobre que quan algú les passava magres feia dir a la gent de Caldes: “Sembla de cal Secolí!”
"Seculí/Secolí" (RE, núm. 658). “Secolí” (AA, p. 24, segle XX).