Resultat de la cerca

Ordenació de més antic a més recent.

 
Pàgina 43.153 de 44.318. Resultats: 443.171. Ordenació

Nom

Siurans, el bosc de can; el mas Siurans i l’olivar de can Siurans.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- El bosc de can Siurans; el mas Siurans i l’olivar de can Siurans: Les terres del mas Siurans de la Vallroja ocupades pel bosc omplen les faldes de la solella de can Siurans, a la falda de la serra del Pollancre, amunt de la casa, amb dues parts d’oliveres que antany estaven situades una sobre el camí de can Bori i el camí de can Xec, vora la casa i l’altra al [...]

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, el bosc de can; el mas Siurans i l’olivar de can Siurans.

Nom

Siurans, el camí de la font de can

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Corriol que va des del darrere de les cases de can Xesc enfilant-se lleugerament pel bosc, fent un petit repetjó i baixant després de forma suau, ja se sent el soroll de l’aigua, fins el racó de la font.

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, el camí de la font de can

Nom

Siurans, la bassa de can; la font de can Siurans; el safareig de can Siurans i el torrent de can Siurans.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- La torrentera baixa per la soleia de can Siurans i es troba amb el torrent de can Bori, després de travessar el camí de can Xesc, vora la casa de can Siurans, encara que la gent d’aquest veïnat en diuen simplement ‘el torrent’ on hi ha la font que rajava d’un tub amb doll important gairebé tot l’any, ara l’aigua que vessa és de raig escàs, cau al safareig construït de pedra amb el rentador a la cara de migdia l’any 1925 per [...]

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, la bassa de can; la font de can Siurans; el safareig de can Siurans i el torrent de can Siurans.

Nom

Siurans, la font de can

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- També es coneix amb el nom de la casa de can Siurans del terme de l’Ametlla, la font de la Penyora.
v. font de la Penyora.

Nom

Siurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- La peça d’en Siurans; el camí de la peça d’en Siurans:
v. Baladreres, forn de Sant Genís.
“8 octubre 1123. Thenor de la Rodalia de la Amella… loch anomenat satis prope furnu de Sant Genís… la qual confessió se feu en poder de Pere Lines notari de Granollers a 28 d’octubre 1387 i axi resta provat lo camí que unies a la resclosa no pot esser lo camí [...]

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Nom

Siurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- La vinya de can Siurans: Peça de terra dedicada d’antic a la vinya, que pertanyia a la casa de can Siurans de les Planes, conreu que ha desaparegut d’aquells indrets.
“Terra vinya a la parròquia de Llerona, coneguda amb el nom de can Ciurans, nord Esteve Rosell per mitjà del camí anomenat de can Gorgs, llevant-migdia Albert Comte, ponent Pere Ciurans. Josep Torre Tenes” (RPGr, ll. 30, fca. 2700, f. 149).

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Nom

Siurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Montornès del Vallès

(Montornès).- La peça d’en Siurans: Peça del pla de can Vilaró, a la zona de les Artigues, conreu que té al nord la verneda de can Vilaró, a migdia el camí del pla de can Vilaró, les peces d'en Feliu a llevant i la d'en Quadro a ponent. També al Sorralet, a llevant de la bassa del Cànem del pla de can Vilaró, trobem una nova peça coneguda amb aquest nom, entre el camí del pla de can Vilaró al nord, el pla de ca l’Ametller a migdia, la [...]

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Nom

Siurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- La peça d’en Siurans; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya d’en Siurans: És coneguda com la soleia de can Siurans, la part baixa i propera a l’antiga i ruïnosa casa de can Siurans, part de la llarga i ampla solella que forma la serra del Pollancre.
“Josep Prat (a) General. Possessió anomenada la soleia d'en Ciurans, vinya... Miquel Valls. [...]

Consulta generalConsulta general > OrganitzacióArxiu Municipal de Granollers > Fons/col·leccióOnomàstica > NomSiurans, la peça d’en; el camí de la peça d’en Siurans; la soleia d’en Siurans i la vinya de can Siurans.

Nom

Siurans, les feixes d’en

La Roca del Vallès

(Roca).- Terra que pertanyia a can Calistro, formada per dues feixes de secà grans, situades sobre el torrent i el pi gros de can Poc. Un de can Calistro es va instal·lar a can Siurans de Montornès i, per això, era anomenat en Siurans. Es feu famosa aquesta terra perquè a començament dels anys 1930 s’hi van plantar opiàcies; descoberts, foren jutjats i gràcies a una gestió adeqüada del seu advocat en sortiren lliures. Des d’aleshores cada any convidaven tota la família [...]

Nom

Siurans, l’alzina de can

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- Característica alzina de la casa de can Siurans del Pla, situada en el marge al límit de la propietat de can Siurans, a la cara de migdia del camí de can Riembau, a l’entrada de can Quico. Era una alzina bessona, a la qual encara se li veu el braç que pujava sobre el camí. El tronc actual que queda té un volt de canó de 2,35 m, amb un capçada alta de 10 m de Ø.