Resultat de la cerca

Ordenació de més antic a més recent.

 
Pàgina 44.112 de 44.318. Resultats: 443.171. Ordenació

Nom

Xesca, la

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- v. Xesc.

Nom

Xescos, en

Aiguafreda

(Aig).- L’home conegut amb aquest sobrenom, es deia Francesc Febrer, conegut amb aquesta forma de Francesc-Xesc-Xescos, que també donà nom de casa al carrer de l'Avencó, núm. 5, can Xescos.

Nom

Xesques, can

Martorelles

(Mart.).- Casa construïda per gent vinguda de can Xesques de Martorelles de Dalt, al carrer de Josep Anselm Clavé, també anomenada can Lau.

Nom

Xesques, can

Santa Maria de Martorelles

(S.M.Mart.).- Nom de casa que s’origina en un motiu, i l’home més antic que es recorda, motejat en Xesques, de cognom Vallbona, feia de pastor. Avui coneixem l’antic alcalde del poble amb els mateixos cognom i motiu, el qual té botiga de queviures a la plaça de Joan Matons coneguda per can Xesques, abans també can Rogelio. A can Xesques mataven el vedell a fora, davant de la casa, i el salaven al mateix lloc.
"Casa [...]

Nom

Xesques, la peça d'en

Santa Maria de Martorelles

(S.M.Mart.).- Denominació d’una peça de terra dedicada a la vinya que tenia l’avi Xesques a l’Avellanar, en terres de can Guillamí.
"La peça de terra anomenada d'en Xesques, vinya, erm" (RPMol, ll. 5, fca. 416, f. 58).

Nom

Xesques Vell, can

Santa Maria de Martorelles

(S.M.Mart.).- Amb aquest nom es va conèixer l’originària casa de can Xesques de la plaça de Joan Matons, núm. 9. S’anomenà d’aquesta forma d’ençà que l’any 1925 es va construir una casa nova en Rogeli Vallbona, casa que hom anomenava can Rogelio, però que avui dia anomenem can Xesques.

Nom

Xeta, en

Caldes de Montbui

(Caldes).- "Francesc d'Assís Torrents. Xeta" (AMCMO, Medició de les terres de Caldas de Monbuy RE, núm. 829).

Nom

Xetmar, el mas

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- v. Xetmar.

Nom

Xetmar, en

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- Cognom, nom de casa i de la propietat que amb el pas dels anys
deriva en la forma Xammar, propietat d’una gran importància en el teixit social i econòmic i en el desenvolupament de l’Ametlla.
Veiem que durant el segle XIV, entre el capbreu de l’any 1300, i el document
dels 63 masos de l’any 1375 s’ha canviat la ‘e’ per la ‘a’.
v.

Nom

Xetmar, la font de can

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- v. font de can Xammar.
“Cap1307. Rúbrica dels censals de l’església de l’Ametlla i del seu rector. Noms de lloc: font de can Xetmar” (SG, p. 59; APA, doc).