Nom

Xifrer, el camí del

Montseny

(Montseny).- Avui, any 1990, el camí del Xifrer està tancat amb un cadenat i només podreu arribarhi a peu des del camí de can Vesa si trenqueu cap a migdia, poc després d'haver deixat endarrera el revolt de can Manta. Camí que arriba a la casa de can Xifrer, ran la casa de can Vila.

Nom

Xifrer, el camp

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- Terra de la propietat de can Pujades, situada al capdavall del jardí de can Vidal, conreu de dues quarteres que es rega amb l’aigua del rec del veïnat de Canyes, en un espai actualment de figueres velles.
“Xifrer, -freda, v. xiprer” (DECat, vol. IX, p. 543).

Nom

Xifrer, el mas de

Cardedeu

(Cardedeu).- Sembla que el mas d’aquest nom, segons els documents del segle XIII, havia d’existir a les terres de Sant Hilari.
Tanmateix també tenim documentació de la mateixa època i posterior que situa un mas d’aquest nom, ran el mur de la vila, anomenades sobre i sota la Vila.
Desapareguda la casa d’aquest nom, les terres que pertanyien a aquest mas, passen al mas Diumer.

Nom

Xifrer, el veïnat del

Montseny

(Montseny).- v. Miquel.

Nom

Xifrer, la bassa del; el bonó de la bassa del Xifrer.

Montseny

(Montseny).- Bonó que hi havia per regular la sortida de l'aigua d'aquesta bassa per conduirla a la Serradora.

Nom

Xilana, la

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- Dona que s'estava en una casa al capdavall del carrer de Sant Joan i que havia vingut de can Xilà de Gallifa.

Nom

Xile, el carrer de

Situat al barri de la Font Verda, entre el passeig de la Muntanya i el carrer de Nicaragua. Curt però de fort desnivell, el formen a la seva part alta terrasses i jardinets en una zona de nova urbanització.
“Xile. Xile s'ha fet mereixedora de la frase " tierra larga i angosta" és un país molt llarg i estret de quasi 5.000 km. de N-S el que li dóna una varietat de paisatge i accidents geogràfics extraordinari, passant del desert als gels, per [...]

Nom

Xilling, can

La Garriga

(Garriga).- Casatorre construïda a la carretera de l'Ametlla, abans de la guerra, coneguda amb el cognom de la mestressa.

Nom

Xim, can

La Garriga

(Garriga).- En Xim: Motiu antic i tradicional en alguns territoris de parla catalana, per denominar els Joaquims, amb les formes hipocorístiques: “Xim” o “Ximo”.
“Xim” (AMLG, llP). (HG, vol. III, p. 148).

Nom

Xim, can

Sant Celoni

(SCeloni).- Can Xim: Era una carnisseria situada al carrer de Sant Antoni, núm. 12.
"De l'afèresi Quim, home de molta anomenada" (EASC, p. 301.10). "Fàbrica de la llet. Grup de treballadors, cap a 1924. Teresa Garcia Pou de can Xim, núm. 15" (foto)" (JAT, pp. 128-129).