Nom

Xim, can

Granollers

(Gr-P).- Can Xim: Dispesa del carrer de Corró, núm. 14, regentada per la Dolors Oliveras, la qual vingué a viure a Granollers quan enviudà. Muntà aquest lloc d'acollida per a gent treballadora, sobretot per als qui anaven a la fàbrica, per a menjar i dormir i que amb el temps es feu famosa. Entre els dispesers hi havia en Vinaixa, però també un amic del teatre, gran aficionat i, sembla ser, que intèrpret també de la cosa còmica, anomenat en Xim. Per la personalitat [...]

Nom

Xima, la

Granollers

(Gr-P).- Malnom amb el qual es coneixia la Carme Roca, que fou la propietària de la casa de can Xim del carrer de Corró, després de l'enderroc de la casa vella i fer la nova construcció. Després les dones d’aquesta casa també foren conegudes com la Xima, així la Quimeta Roca i la seva germana modista a la mateixa cass del carrer de Corró.
“La fonda de can Xim, l'amo era l'Isidre Roca, era una fonda popular; la Xima que era la mestressa, era una [...]

Nom

Ximena, can

Llinars del Vallès

(Llinars).- Nom de casa de la parròquia del Coll, en direcció a migdia després de l’església de Sant Esteve, on encara veiem les ruïnes, ran de la cara de ponent del camí, abans de la pedrera del Rocar. Petita i estreta, construïda amb dalt i baix i orientada a migdia.
Coneguda amb el cognom de la família que varen estar-s’hi. Després de viure-hi en Petroli, de la casa també en digueren can Petroli.

Nom

Ximena, can

Santa Maria de Palautordera

(S.M.Palau).- Casa del Carrer Major, núm. 36, coneguda per can Ximena o Ximenes, i també abans per cal Pelat.
v. Pelat.

Nom

Ximena, la pedrera de can

Llinars del Vallès

(Llinars).- Denominació antiga de la pedrera per la proximitat o potser per ser propietat d’aquesta casa de la parròquia del Coll. Situada a llevant del camí, fou explotada fins els anys 1990, i coneguda modernament com la pedrera del Rocar.
“diumenge 18 de gener. Un veí d’aquí que’s tutor dels menos propietaris de la pedrera de can Ximena del Coll, ha firmat contracte amb una empresa de Barcelona per fer adoquins per empedrar carrers de dita [...]

Nom

Ximenes, can

Sant Antoni de Vilamajor

(SAVilamj).- “Vilarrasa: Ximenes. Gibert. Maria Gibert vídua, Josepha filla, Pere” (ADB, Caixa 1.10, LlbCom1841). “Distància de les cases. Llista feta per Àngel Arquer, rector de Sant Pere el 1858. Can Ximenes. Distància: Una hora i més” (VCCPM, pp. 49, 51).

Nom

Ximo, en

Caldes de Montbui

(Caldes).- El Ximo: Home de nom de fonts Joaquim que procedia de Tarragona. Havia vingut per treballar a les pedreres i s'estava al carrer de Sant Domingo, que acabaren anomenant cal Ximo.
És de costum pel cantó de Tarragona i a les zones del sud del nostre país d'anomenar els Joaquims “Ximo”.

Nom

Ximo, en

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- Can Ximo: Es coneixia amb aquest nom la barberia que hi havia a la cara de llevant de la carretera de Ribes. En Francesc Montserrat, barber d’ofici, era fill del Ximo de Granollers, que havien vingut de Tortosa on els Joaquim reben el diminutiu afectuós de Ximo.
“secció de noies. 1940 (foto). Paquita Montserrat (filla del barber de davant l’estació de Corró d’Avall).” (

Nom

Ximo, en

Granollers

(Gr-P).- En Ximo: Hipocorístic de nom de fonts amb que anomenaven en Joaquim Montserrat Ardit que vingué procedent de Tortosa, on és corrent anomenar els Joaquims "Ximo". Visqué al carrer de Lletjós (després seria Sant Josep de Calassanç) cantonada amb el carrer del Foment, casa que es conegué per can Ximo, com també la del carrer d'Agustí Vinyamata, núm. 51, casa a la qual passà a viure quan va entrar a treballar de carretera a l'Agència. Els seus fills també foren [...]

Nom

Xim Xim, en

Granollers

(Gr-P).- Era conegut amb aquest sobrenom un home que es deia Frederic Martorell. Potser el mateix que donà nom a la dispesa de can Xim, i derivat de l’expressió en boga a l’època dels tombants dels segles XIX-XX, referint-se a l’esperit de desordre, a partir de la cançó dels bullanguers barcelonins del XIX.
“Crónica. La sección de aficionados al teatro de la Asociación “La Unión Liberal” trata de dar una función en el teatro de aquella sociedad, [...]