Name

Tasar, en

Granollers

(Gr-P).- En Tasar: Afèresi del nom de fonts d’en Baltasar Pineda, mosso de la Fonda Europa, el qual sembla que fou un personatge d'allò més divertit, si hem de creure les referències trobades a les revistes locals.
“Baltasar Pineda Call de 50 anys, teixidor jornaler, casat amb Agnès Rovira de Pineda, fills Maria, Josepa, Rosa i Modest Pineda Rovira” (AMGr, C1936, CensPobl1860, p. 49.583). “Plaça de les Olles núm. [...]

Name

Tasar, la bassa de can; el safareig de can Tasar.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- La bassa situada sobre el costat de migdia del camí de can Ribes, a l’altre costat de la casa, l’aigua venia procedent de la font de can Granada, i s’utilitzava per regar.
El safareig de forma quadrada situat darrere de la casa de can Tasar, s’alimentava amb l’aigua del rec de can Maspons que servia d'ús públic per a la gent del veïnat de can Tasar, al qual encara avui dia s'hi renta (any 1992). [...]

Name

Tasar, la trenca de can

Sant Esteve de Palautordera

(SEPalaut).- Per arribar a can Tasar, hem d'entrarhi des de la cara de ponent de la carretera del Montseny per aquest curt caminoi, que, més que camí, forma aquesta trenca de poca visibilitat.

Name

Tasar, les peces d’en

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Terres arrendades a can Maspons per en Tasar, dues peces de terra, quatre feixes a la quintana de can Maspons, dues peces al Figueral i dues a la Calzina.
“Tasar, núms. 30, 33 entre camins, 43 quatre feixes, 45 avellaners, de 84, 115 i 176,60 i 18,26 ptes. Al Figueral, núms. 50 i 56 llenca de secà, 95 i 6,80 ptes, i a la Calzina, 90 i 35 ptes” (APMB, CarpArrend,

Name

Tasar, l’era de can

Sant Esteve de Palautordera

(SEPalaut).- Era empedrada amb grans lloses que era embuinada per poder batre, que sempre es feu amb animals. Es bastien els pallers ran la cara de llevant de l'era, situada just davant de la casa, espai que avui serveix de pati d'entrada.

Name

Tasar, l’era de can

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Espai situat al costat nord-est de la casa, avui ocupat en part per la prolongació per la cara de llevant de la masia; enrajolada, en part encara avui es veuen els cairons, envoltada per una riscla de pedra i totxo a tot el volt menys la part de llevant que hi havia la pallissa on hi anava l’herba. Es batia amb les dues eugues de la casa, ‘la Rossa’ i ‘la Blanca’ perquè tenien el pel que les identificava, animals que feien [...]

Name

Tasau, el mas

La Garriga

(Garriga).- "Lo mas Tasau, que estaria edificat al voltant de la placeta" (HG, vol. I, p. 386).

Name

Tascal; el mas Tascal.

La Garriga

(Garriga).- Terres de l’antic mas, que es documenten durant el segle XVI, que anteriorment s’anomenava de Sant Gervasi i després mas Nualart. Aquesta referència, es pot veure en una descripció de veïnatge del mas Rosselló, a migdia del qual hi ha el mas Nualart, àlias Tascal. Més endavant es descriu el mas Nualart als Tascal.
En documents del mas Rosselló d’Avall, es dóna el topònim Tascal, per denominar un indret [...]

Name

Tascó, el

Caldes de Montbui

(Caldes).- L'home anomenat amb aquest motiu, quan era jove, anava a plaça on practicaven un joc molt popular d’aleshores, que consistia a llançar unes baldufes d'un tros lluny per esberlar unes nous. El noi hi tenia molta traça i les endevinava sempre, cosa que feia comentar: "Sembla que tiri un tascó!".
Casa seva, una ferreria del Carrer Major, fou coneguda per cal Tascó, el ferrer de la qual li deien el Ferrer de [...]

Name

Tascó, el

Figaró- Montmany

(Mont-F.).- Aquest nom de lloc s’originà per la forma que tenia la delimitació termenal de propietats, que venia de can Miquel, sobre la soleia de can Boget, pla d’en Batlles i, a la carena del pla d’en Batlles entrava a la propietat de ca n’Oliveres. Els bosqueroles adreçaren el termenal i avui la forma del tascó ha desaparegut.