Nom

Segal, la peça del; la vinya del Segal.

Vilanova del Vallès

(Vilanova).- Peça de regadiu estreta i allargada de 4.040 m2, situada al pla de can Puig, amb el camp de ca la Joana a llevant, la peça de la Pepa a ponent i la peça de cal Sant a migdia.
La vinya era una terra que el Segal tenia llogada a Bramassacs. Era una peça estreta i llarga de més d’una quartera, que corria paral·lela a la carena. Veïna pel seu costat de migdia de la vinya de can Cebrià i per la cara nord de les vinyes del Quico de ca [...]

Nom

Segal, la plaça del

Vallgorguina

(Vallg.).- De la Casa Nova d'en Pibernat marxa la carretera a la Figuerassa per l'obaga, a mig camí trenca fins una cruïlla on hi ha aquesta plaça a la carena de l'obaga de can Vilar, on potser es reunien els segals.

Nom

Sègala, el camp de la; el prat de la Sègala.

Gualba

(Gualba).- Terres dels conreus de ca n'Illa, que quedava format per tres feixes, on ara hi ha el camp de futbol del Racc.
El prat de la Sègala, està situat just a sota el Forn.
“El prat de la Sègala” (P.V.M. p. 23).

Nom

Sègala, el forn de la

Gualba

(Gualba).- Forn de calç dins l'antiga propietat de ca n'Illa Vell que sembla fou important amb la seva activitat. Les seves restes així ho semblen demostrar. Encara manté la seva estructua rodona sense vestir, d'un diàmetre aproximat de 3 m. i uns 5 m. d'alçada, amb la boca de cara al camí de la Farga, a l'altre costat del qual encara hi queden els pilars de la construcció on s'hi guardaven els feixos. Més amunt hi ha la rampa que permetia pujar els carros per [...]

Nom

Sègala, el gorg de la; la resclosa de la Sègala.

Gualba

(Gualba).- A la riera de Gualba, sota la Sègala, on venien a banyars'hi i pescar la gent del poble. De fet són dos els gorgs de la Sègala, l'altra quan la riera gira de cara a migdia, abans d'entrar en l'espai de jocs del Racc.
Resclosa que servia per recollir aigua per regar part de les terres de ca n'Illa, ara dintre la zona del RACC. L'agafaven poc més amunt del pont de Fusta, des d'on marxa el rec per sobre la riera cap a la Sègala.

Nom

Segala, la

Montornès del Vallès

(Montornès).- Dona del Segal, natural del delta de l'Ebre, plantava arròs en testos. Va marxar a viure a Granollers.
“Carrer d’en Capella, núm. 3. Rosa Cabrera Martí, vídua (nascuda l’11 de gener de 1873, natural d’Amposta. Tarragona)” (AMMV, FP1920).

Nom

Segala, la

Santa Maria de Palautordera

(S.M. Palau).- Denominació utilitzada en femení per anomenar la dona de cal Segal.

Nom

Segala, la

Granollers

(Gr-P).- “La muller de Mateu Delcor anomenada la Sagala” (AMGr, JM, LlConc1857, conciliacions, any 1859).

Nom

Sègala, la vinya de la

Montmeló

(Montmeló).- Probablement era una terra que pertanyia a la casa de can Segal de Parets, situada a la zona que va ser afectada per la construcció del circuit de Catalunya.
(Aspectes de la pagesia de Montmeló. Guia de fotografies núm. 70). “Sagal” (ROP p 193).

Nom

Segalar, el

Gualba

(Gualba).- “Sagalar (1519) Limitant amb en Feixes” (R.M. p. 104.36). “Segalar” (A.M. L.G.29/ p. 27). “Segalar” (ACA, Monacals, Sant Cugat pabordia de Palau, p. 24rv. i llibre 1457, capbreu anys 15931600). “As Sagalar. (e)o). As Sagalar. Fabra: Segalar, camp plantat de sègol. Alcover Moll: Segalar, equivalent a Sagalar= camp de sègol i a més topònim àmpliament extès. Coromines: Sègol, traba, "segolar". Camp de Sègol” (E.E.R. L.G.29/ p. 34rv).