Nom

Siveller, cal

Sant Celoni

(SCeloni).- Ho eren d'ofici. Sastre de la plaça de la Vila. Posava moltes sivelles, com les dels cinturons. Més endavant hi hagué un fotògraf.
"Carrer Major (llevant) família Bes alias Civallé" (APSC, Padró de famílies i motius anys 186364, núm. 204).

Nom

Sivelles, el

Caldes de Montbui

(Caldes).- Li deien el Sivelles a un home molt tocat i posat que va venir de fora. Tenia un animal i era sumament meticulós a l'hora de posarli els guarniments. Ho volia tot al seu lloc i deia que havia d'estrènyer bé les sivelles perquè quedés ben subjectat. La casa on s'estava, també coneguda per cal Sivelles, quedava situada al carrer de Sant Salvador, entre els carrers de Buenos Aires i de Jaume Balmes.
"Joan [...]

Nom

Sivilla, can

Cardedeu

(Cardedeu).- Nom de la casa-torre situada a la carretera, cantonada amb el carrer de la Verge del Pilar. Família de Barcelona, on hi tenien una botiga d'anomenada amb aquest mateix nom, potser el cognom de la família.

Nom

Sixt, en

Caldes de Montbui

(Caldes).- “Sixt” (RE, núm. 686).

Nom

Sobei, el

Caldes de Montbui

(Caldes).- Es coneixien amb aquesta denominació, que pren forma de sobrenom, però que bé podria tractar-se d'un antic cognom, una família de pagesos de cognom Elies, que s'estan al carrer de Pi i Margall.
"Un veí motejat en Subei" (RPGr, ll. 49, fca. 4641, f. 215). "Subei/Subeì/Xubei" (RE, núm. 694). “Sobei” (AA, p. 24, segle XX).

Nom

Sobei, el bosc del

Caldes de Montbui

(Caldes).- El bosc del Xobèi. Del nom del propietari" (NllP, p. 243 [2842]).

Nom

Sobei, la mina del

Caldes de Montbui

(Caldes).- Mina situada al costat del cementiri, l'aigua de la qual naixia als marges del començament del torrent de les Canyes, sobre el torrent homònim i el camí de can Camp; fou conduïda més tard i es convertí en la font de les Alzines, la qual va arribar després amb el seu recorregut fins al pla de Palou. Deu que s'esgotà amb la construcció d'un pou.
v. font de les Alzines.

Nom

Sobirà, can

Montmeló

(Montmeló).- Denominació de la casa situada al Carrer Major, núm. 42, la gent de la qual es deien Sobirà de cognom. Eren pagesos. En Joan Sobirà Baró estava casat amb l’Enriqueta Manils, i van tenir sis fills: Angeleta, Ramon, Emili, Oriol, Emília i Vicenç. La casa està tancada actualment. Abans aquesta família havia estat masovers a can Bosquerons de Dalt.

Nom

Sobirà, can

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- “1320. Relació de masos o cases de l’Ametllla: Mas Subirà… Relació de 63 masos de l’Ametlla, 49 d’habitats, 14 deshabitats any 1375: Mas Sobirà” (SG, pp. 64, 173; APA, doc).

Nom

Sobirà, can

La Garriga

(Garriga).- Nom de casa que s’origina en el cognom Subirà.
“La Casa de Subirà. Ll.7, S.6” (AMLG, C380, Cad1716, CPC, p. 41). "Casa núm. 59 anomenada d'en Sobirà en el carrer Major o dels Banys" (RPGr, ll. 2, fca. 172, f. 110).