Nom

Xora, en

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- Motiu que dóna nom a la casa que fa cantonada amb el carrer del Joncar, davant de can Feliuada, i continua al carrer dels Cirerers, núm. 1. A la llinda que hi ha en una finestra hi figura la data de 1727.
Hi havia una dita popular a Sant Feliu que feia:
Qui s'ha mort? El vell Pebrot.
Qui l'enterra? El vell Serra.

Nom

Xora, la vinya d’en

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Terres situades en el serrat d’en Ventaiola i al Sauló, que tenia el motejat ‘en Xora’ de Sant Feliu de Codines i donen referències onomàstiques al terme de Bigues i Riells durant el segle XIX.
“Vinya situada en el serrat d'en Ventaiola, de l'Andreu Prat (a) Xora. En anotació posterior veiem: erm de la vinya” (AMBR, Am1855, núm. 395.1). “Andreu Prat (a) Xora. Possessió [...]

Nom

Xorca, ca la

Sant Celoni

(SCeloni).- "Xorca, ca la" (RFP, núm. 236).

Nom

Xoricero, el

Granollers

(Gr-P).- Amb aquest motiu es coneixia en Miquel Cànovas, murcià d'origen, el qual amb set anys va anar a viure a Barcelona i, més endavant, amb el servei militar, que li va tocar a la caserna de Granollers, es va quedar a viure a la nostra vila de forma definitiva. Va començar fent xoriços i morcilles a casa seva, i a les cinc del matí anava a la Porxada per muntar la seva parada. Vivia a la casa de la cantonada del carrer del Portalet, amb el Carrer Nou i, més [...]

Nom

Xoriguer, el puig

Santa Maria de Martorelles

(S.M.Mart.).- "Peça de terra en lo lloc dit Puig Soriguer" (ATayà, LlC, Martorelles). “xoriguer. m. ocell de la família dels falcònids (Falco tinnunculus).” (DIEC, p. 1902). “XORIGUER, ‘Falco tinnunculus’, del llatí tardà SORICARIUS, derivat del llatí SOREX-RICIS, ‘rata, ratolí’, perquè en sol capturar i menjar-se’ls 1ª doc.: soriguer, c. 1460, Jaume Roig;

Nom

Xoriguera, el barri de la font

Cardedeu

(Cardedeu).- “El termenal està distribuït en grans verals o seccions. Antigament se’ls dividia en nou barris: La Font Suriguera” (MATBC, CV, GAFM. barris).

Nom

Xoriguera, el camí de la

Tagamanent

(Tagam.).- Antic camí de Tagamanent que surt del pont de la Xoriguera. Rep ara diferents denominacions parcials, per exemple, quan passa per la font Amargosa. Conegut també com la drecera de Tagamanent.
v. drecera de les Vinyes.

Nom

Xoriguera, el camp de la font; la peça de la font Xoriguera.

Cardedeu

(Cardedeu).- “Terra campa en el paratge conegut per camp de Font Xoriguera, de pertinences del mas Pibernat, llevant-ponent-nord Miquel Martí, migdia mas Batlle Torrents mediant camí. Filomena Parés Alzina. Jaume Palau Parés any 1930, Josep Palau Parés any 1940” (RPGr, ll. 1, fca. 74, f. 232). “Peça de terra anomenada de font Xoriguera, atravessada de llevant-ponent per la línia fèrria, migdia Balvey mediant la carretera” (RPGr, ll. 89, fca.1264 "N", f. 63).

Nom

Xoriguera, el pont de la; el torrent de la Xoriguera.

Tagamanent

(Tagam.).- Pont que salva el torrent homònim en el camí que ens porta a l'Avencó.
El torrent va a la riera de l'Avencó des dels conreus i per l'obaga d'Avencó. Comença ran del camp del pi Gros i va fins el pont de la Xoriguera.
v. torrent de les Vinyes.
"Terreny, nord Ramon Fitó, llevant amb camí i torrent de la Xoriguera, migdia el camí [...]

Nom

Xoriguera, la

Tagamanent

(Tagam.).- Ens diuen que es deu el nom a un arbre molt característic que hi havia en aquest indret sobre la riera de l'Avencó, del qual ja no es recorda l'emplaçament exacte. Després d’haver desaparegut l’arbre, conservà el nom en diversos topònims a la zona de sobre la riera.
Tanmateix, en la declaració del propietari d'Avencó, aquest fa un acensament a una tal Maria Xuriguera de Vic d'una peça de vinya. Potser era en aquest cognom, l'origen del [...]