|
|
(Gr-P).- Denominació de l’àmplia zona situada entre les Minetes, al començament de la falda que coronava al puig de les Forques, la font de l'Escot, la creu de Corró, la cruïlla dels camins de Corró i Romà, fins a l'entorn de l'actual carrer de Girona, que va travessar aquesta parellada quan es va obrir.
"Terra de conreu secà de sis quarteras, un quartà, dos picotins, en el terme d'aquesta ciutat, procedent d'aquella peça anomenada abans “la Parellada d'en Seguí” i també “d'en Calvet” i la resta procedent d'una altra peça de cabuda més o menys una quartera, set quartans, anomenades feixa Llarga, llevant Esteve Riera i Llambí, Maria Tàpias i Eulàlia Mas, avui Josep Bonet per mitjà de camí, migdia terres, muralla i casa de Pere Clapés, ponent carrer de Girona, terres de Francesc Llobet avui Dolors Llobet, nord Antoni Bachs i N. Belloch, avui carrer de Girona, núms. 70, 76 i 78" (RPGr, ll. 21, t. 142, f. 221, fca. 2008). "Peça de terra de nou quarteres anomenada la parellada d'en Seguí, situada en el lloc conegut per pla d'Amunt, llevant Esteve Riera, Francesc Font i hereus de Perpinyà, migdia Ramon Vallhonesta, ponent Pau Llobet, nord Francesc Colobrans i Josep Sastre per mitjà de marjada (1867). Fernando y Pilar de Taramona" (RPGr, ll. 25, t. 163, f. 120, fca. 2373). “Esteve Riera… Pau Llobet” (AMGr, PG1851, parcs. 136, 182-183, 185).
|
