|
|
(SPVilamj).- Veiem documentada al segle XIII, la forma Erola, però també s’erola-serola, aglutinació que devia produir-se per la forma natural de pronuncia quan s’inscriu d’aquesta forma. A la documentació d’aquesta època trobem aquesta relació en els topònims, però també com a antropònim: Serola, en aquest cas com a cognom.
v. Erola.
“Anthony loreda homo Castri de Canoves dicitur que tenet tres fexas terra cum Petro loreda. Una est apud collem Sarola i parra. Villamayoris Paula de Munt Collet Castri de Canoves dicitud que tenet septem fesias terra ad collem derola quintu et quinque denarios de et tertia una quarteria de forestatge... Arnaldus de Olina homo afocatos de Sto. Licerio juramento dixit que tenet proDº Rege una fexia apud Colle de serola” (ADB, Caixa10.130, Capb1281cop., pp. 3rv-4, 6). “Coll Serola (plànol).” (FInform. Mapa Municipal de Sant Pere de Vilamajor). “Erola. L’any 1270 un pou d’aigua salada, escampada en eres de sal, fou repartit entre seixanta masies, i el pagès d’una d’elles G. Bach, rebé disset aerolas (Carreras Candi, Miscelanea Història de Catalunya, vol. II, p. 104). Però generalment es ‘petita estesa d’un vegetal, jaç o parterre natural’, mot escampat com a topònim per tot el Principat” (DECat, vol. III, p. 418). “B. Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de residència o de propietat. 8. Noms de preparacions i utilitzacions del terreny i de treballs agrícoles. Erola. Eroles. Arola. Arolas. Del llatí areola, diminutiu de área, ‘era’; significa, doncs, petita era de batre els cereals” (ELlC, p. 224).
|
