|
|
(Garriga).- Espai urbà que avui ja no reuneix les condicions de quan va rebre aquesta denominació, segons una versió, per part de la Pepa Saraueta. Quan va obrir-se aquesta plaça era un lloc que quedava fosc, freqüentat per les parelles i així quan quedaven, ho feien dient que es trobarien a la plaça del Silenci perquè tot estava quiet, callat i no se sentia res.
Tanmateix, també hi ha qui recorda l’antic jardí i horta de can Sala, hi ho fa amb un punt de nostàlgia, perquè diuen era un espai bellíssim, de grans arbres de generoses capçades, amb l’horta que formaven un tot amb el gran casal. Un home que li deien “Maese Juan” va venir a la Garriga acabada la guerra civil 1936-1939 amb la seva dona Emília Erviti Miralles, nomenada mestra nacional, va comentar en castellà “esta plaza serà la plaza del Silencio” per la tranquil·litat que s’hi respirava. Al començament l’Ajuntament l’anomenà la plaça del Castell, fins l’arribada del primer ajuntament democràtic que l’oficialitzà amb el nom de la Plaça del Silenci.
Quan el jardí i l’horta va convertir-se en espai públic, hi ha una versió diferent, que ens explica com el Sr. Rocafort amb un toc d’ironia en deia la plaça del Silenci, perquè no hi passava mai ningú.
Espai urbà on conflueixen uns vials importants del teixit urbà garriguenc; per migdia arrenca el Passeig, a ponent el carrer del Figueral, i pel costat de llevant el carrer del Castell.
v. Pepa Saraueta, horta de can Sala.
“la plaça del Silenci” (HGG, pp. 21, 87).
|
