|
|
(Gr-P).- El camí de Sant Nicolau; el carrer de Sant Nicolau; el pas a nivell de Sant Nicolau i el pont de Sant Nicolau: De fet no era solament un camí el que rebia aquest nom, car els camins travessaven el mas de Sant Nicolau, en direcció als quatre punts cardinals. Des de la carretera de Barcelona, després del pont sobre el riu Congost baixava una rampa ran de l’actual gasolinera i el camí anava de llevant a ponent, vora la gran bassa rodona de Sant Nicolau vora els canyars i la torrentera a travessar la carretera de Ribes i la via del tren del Nord fins a trobar l’altre camí que anava de migdia cap al nord, per davant la casa de Sant Nicolau; aquest camí ha desaparegut en la seva primera part per la zona industrial, encara que en el segon tram fins arribar a la carretera i la via el podem endevinar pels canyars que hi ha i que creixien a la seva vora. Tampoc no existeix ja la part que passava per sota de la via, salvada pel pont de Sant Nicolau, ara amb el seu ull pràcticament tapat per la sorra i la terra que s'hi ha anat acumulant amb el pas del anys. Després podem resseguir-lo ran de la masia de Sant Nicolau i de l'era del davant quan pugem pel bosc fins a la font del Ràdio. També en direcció migdia-nord des de la carretera de Barcelona, abans del pont del tren, sota cal Vermell, passant en direcció nord vora can Puça, circulant per davant i el costat de llevant de la masia, per sota l’antic emplaçament de can Rosselló a travessar el camí de l’Escanyat –tram que també es coneix com el camí de can Rosselló– continua fins a la vinya Curenya, a partir del pont de can Pagès hom també l’anomena el camí de la vinya Curenya, que arribava fins a la cantonada del carrer de Velázquez i Sant Marc, abans que la instal·lació de les sitges de l’estació del nord tallessin el camí.
En el plànol de l’any 1854, figura aquest nom al carrer situat al límit de ponent de la vila en aquella època, que anava des de la sortida del camí de Caldes en direcció a migdia fins el camí del Molí. Avui anomenat el carrer de Sant Jaume.
Antic pas a nivell que estava situat poc més avall, a la cara sud del torrent i el pont de Sant Nicolau, en el curt camí d’entrar a la casa des de la cara de ponent de la carretera de Ribes, el qual feia una lleugera pujada, un repetxó per creuar la via i ja s’arribava a l’era i l’entrada principal de la masia. Era un pas a nivell sense barreres.
Per aquest pont també de volta de canó, com la resta construïts per salvar el pas de la via, en el seu punt de confluència amb camins i torrents, (segons els pagesos antigament pel pont podia passar un carro amb vela). Ara està gairebé tapat i el camí de Sant Nicolau, per on circulaven, completament desaparegut fins arribar a aquest punt. Per sobre hi passa el tren de la via de Sant Joan de les Abadesses.
“El camí de Sant Nicolau” (RPGr, ll. 56, t. 378, f. 164, fca. 4700). “Santuaris, places i carrers, núm. 11. carrer de Sant Nicolau” (AMGr, PG1851).
|
