|
|
(Gr-P).- Bar del carrer de Santa Elisabet, núm. 6, la gent de la qual es deien Serramià de cognom, ara amb el nom comercial de la Gamba. Després varen traspassar-la a d'altre gent però el bar continuà coneixent-se d'aquesta forma i els que s'hi estigueren també. Quan varen fer-se la casa al carrer de Pinós, núm. 18, la gent en deia també can Serramià. Varen estar-se també, durant les dècades de 1950-1960, al carrer d’Aragó, a la casa de cal Bombero, on després varen anar-hi els Taronjaires.
v. Josep.
“Carrer Bruniquer. 12, f. 96, núm. 66. Demarcació 3ra.A. Ramon Serramià Vendrell, 19/9/1908, cap de família, de Martorell, xofer, esposa Maria Viaplana Mitad, de l’Ametlla, fills Rosa i Josep Serramià Viaplana. Passen al carrer d’Aragó, núm. 33, 30/12/1954” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. I). “Vinos de Tarragona y Priorato. Bodega Serramiá. Santa Elisabet, 6. Ganollers” (RV, extr., núm. 99, p. 82. Nuevas generaciones, 1942). “Alpargatería, cordelería y similares. Domingo Planas. Casa fundada en el año 1880. Zapatería especial para niños. Calle Santa Esperanza, 11. Ganollers” (RV, extr., núm. 99, p. 80. Nuevas generaciones, 1942). “hi havia una taverna que en deien can Serramià, que era la seu dels dispesers de can Xim” (GrTots, p. 19). “B. Llinatges que representen el nom de lloc d’origen, de residència o de propietat. 6. noms d’accidents orogràfics i d’altres referents al relleu i aspecte del terreny, muntanyola. Serramià. Forma masculina de Serramiana. Grafia aglutinada de serra miana (= mitjana)” (ELlC, p. 205).
|
