|
|
(Caldes).- Aquesta era, de forma rectangular i gran, després va tenir una forma més quadrada perquè varen engrandir-la pel costat de dalt, amb una superficie encaironada de més de 1000 m2. Hi batien la major part dels pagesos del Caldes, fent uns carrers on posaven les garberes per batre amb potes amb els animals. Després la palla l'embalaven i se l'emportaven a les golfes de cada casa, venien el boll als qui tenien vaques, encara que mantenien una reserva de deu o dotze garberes. L'any 1924 es va utilitzar l'anomenada màquina petita, que fou el primer pas per mecanitzar-se definitivament, i l'any 1927 es va estrenar la màquina de batre per fer la feina. Per poder batre hi havia una organització i ordre, per això també va tenir uns encarregats que se'n feren càrrec: primer en la figura del Fanguet, després va esser-ne el Deixa Fer i per últim l'Andreu Canals (Xamós), que va cuidar-se'n fins que es va deixar de batre-hi als volts de l'any 1970.
Aquesta va ser l'última era que va haver-hi a Caldes, situada al carrer de Balmes, en un pla alt, acabant de pujar fins a arribar al carrer de Sant Salvador.
"Sobre el torrent de les Guineus" (NllP, p. 217 [2522]).
|
