Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 43.037 de 44.324. Resultados: 443.239. Ordenación

Nombre

Seca, el bosc de can; el mas de can Seca; l’olivar de ca la Seca; la peça de ca la Seca, la terma de can Seca i la vinya de ca la Seca.

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- El bosc de can Seca; el mas de can Seca; l’olivar de ca la Seca; la peça de ca la Seca, la terma de can Seca i la vinya de ca la Seca: Sobre la forma masculina o femenina d’anomenar, podríem pensar, a partir d’aquest document de l’any 1863 que trobem a l’arxiu municipal, al propietari li dirien en Seca, i, després, a la propietària la Seca.
“Francisco Riera. Seca de [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSeca, el bosc de can; el mas de can Seca; l’olivar de ca la Seca; la peça de ca la Seca, la terma de can Seca i la vinya de ca la Seca.

Nombre

Seca, el camí de can

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- Camí que va en direcció sud-nord des de la cruïlla amb el camí de Sant Jaume, a can Pere de Brugueres, va fins la bassa dels Regants. Pel costat nord-est fa termenal amb Cànoves-Samalús, i gira de cara a migdia com a camí de can Prat per anar fins aquesta casa.
v. Aimar.
“Camí de cal Seca” (AMSPV, CaixaDTM, TRDTM1919. [...]

Nombre

Seca, el camí de la riera

Parets del Vallès

(Parets).- Camí del veïnat de can Riera, que va de llevant a ponent des del mateix camí de can Riera, davant de can Teja fins a la riera Seca. Després de passar a l'altre costat es trobava amb el camí del Bosc de la Torre de Malla, que travessa el Cancall.
També s’anomenava així el camí enganxat a la riera Seca que corre paral·le al curs de l’aigua, sobretot al seu costat de llevant, però que també passa a ponent més amunt de can Quildo, cap a la [...]

Nombre

Secà, el camp

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- El camp del Secà: Conreu on s’hi feien els ferratges, blat de moro, alfals, blat, terra de secà de can Feu on més endavant s'hi construí una bassa. Situada a ponent de la casa de can Feu, travessada pel termenal amb Santa Eulàlia de Ronçana, entre el torrent de la Vall i el rec del Molí d'en Vendrell.

Nombre

Secà, el camp

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- El camp Secà:
“Peça de terra conreu, secà amb algunes oliveres, coneguda pel camp Secà, en el terme de Bigues, llevant Miquel Dantí, migdia Jaume Gil, migdia-ponent Jaume Fontcuberta, ponent Pere Iglésias. Propietària Maria Relats Baró (1909); Maria Torruella Aymerich (1941).” (RPGr, ll. 3, fca. 199, f. 28).

Nombre

Seca, el costat de la riera

La Llagosta

(Llagosta).- "Terra campa en el paratge conegut pel costat de la Riera Seca, amb aquella riera a migdia" (RPMol, ll. 3, f. 312, fca. 217).

Nombre

Seca, els esqueis de la font

Fogars de Montclús

(Fogars).- Esqueira llarga, grup de roques allargades que es formen després del coll de l’Aire, a la cara nord, entre el turó de Paletreques i el turó Gros; a sota, poc més avall, aquella font que gairebé mai tenia aigua.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSeca, els esqueis de la font

Nombre

Seca, el sucarrat de la font

Fogars de Montclús

(Fogars).- v. Sucarrat.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSeca, el sucarrat de la font

Nombre

Secà, el torrent de

Castellterçol

(Castellt.).- “El torrent de Secà” (RPGr, ll. 7, fca. 769, f.241).

Nombre

Seca, la bassa

Castellcir

(Castellcir).- Situada dalt el turó de Pujalt, feta per a recollir l'aigua de pluja per a abeurar-hi el bestiar, encara que, si no plovia, sempre era seca.