Nombre

Seguer, el pla del

Tagamanent

(Tagam.).- Àmplia planada de bosc d'aquesta casa, que s'obre a partir dels cingles de Fontanelles.

Nombre

Seguer, el quintar del:

Tagamanent

(Tagam.).- Espai de conreus de Castellseguer que formen una bressolada que baixa des del collet, ara completament embardissat.

Nombre

Seguer, el sot del

Tagamanent

(Tagam.).- Raconada cap al nord-oest de Castellseguer, també coneguda com el racó de Fontanelles.
"Terreny de matolls, nord can Fèlix, migdia torrent del sot del Seguer, llevant Eduard Mula, ponent la carretera de Puigcerdà" (RPGr, ll. 3, fca. 226, f. 147).
v. torrent de Santa Eugènia.

Nombre

Seguer, el turó

Cànoves i Samalús

(Canv-S).- El veiem sobresortir senyorívol i alterós al final de la llarga esquena de la Servera. Si pugem pel camí de Vallfigueres, sembla que se'ns mogui a poc a poc a mesura que guanyem alçada per anar-se amagant darrere la carena del pi Sec. Elevació situada sobre els Quatre Camins, que porten al pla de la Batalla, el propi turó Seguer i el Vilar.
“El turó Seguer” (AMCS, Cad1952, pol. 9).

Nombre

Seguer, el turó

Tagamanent

(Tagam.).- Situat sobre la cara de migdia de Castellseguer, de forma arrodonida, punt culminant d'aquesta propietat. Per la seva cara de migdia puja en formacions rocoses més aspres que les de l'altra costat.
"Rehabilitació de la masia de Castellseguer. Turó del Seguer (653 m.)" (AAT, núm. 32, p. 9).

Nombre

Seguer, l'alzina del; els lledoners del Seguer.

Tagamanent

(Tagam.).- Alzina situada a l'entrada del Seguer, vora l'era, amb un diàmetre d'1,40 m Arrenca al mig de la roca del marge del camí quan arribem a la casa.
Els lledoners el trobem ran de camí en arribar a la casa. En sobresurt un de grans proporcions.

Nombre

Seguer, la bassa del; la font del Seguer i la mina del Seguer.

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- Deu d'aigua que ve de mina, però que raja com una font sota can Guerra, a la seva omplia una bassa petita.
“bassa, font” (AMLlAm, Cad1943, pol. 1, parc. 44d-e).

Nombre

Seguer, la roca del

Castellterçol

(Castellt.).- “La roca del Seguer” (CHV, p. 63). "Continua fins al coll de Llebre i entra per la coma Pasqual i la roca del Seguer" (APC, Delimitació del terme del Castell de l'any 1259).

Nombre

Seguer, la soleia del

Figaró- Montmany

(Mont-F.).- Zona situada a la falda solella travessada per la línia termenal amb Tagamanent, sobre la cara nord de la riera de Vallcàrquera, en terres de la masia de Castellseguer, casa del terme veí.

Nombre

Segueró

Granollers

(Gr-P).- “Districte 2on. Carrer de Girona. 2. 113. Antoni Sagaró Piferrer de 52 anys de Lloret, empleat, casat amb Francesca Bover de 51 anys, fills Josep i Jaume Sagaró Bover” (AMGr, C2000, PadróMGr1898). “SEGUERÓ. Es tracta del nom personal Seguer, de ben conegut origen germànic: combinació dels components SIGI + HARI, fecunds en el seu tresor antroponímic, contret en SIGHARI” (OnCat, vol. VII, pp. 85-87).