Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 43.061 de 44.324. Resultados: 443.239. Ordenación

Nombre

Senglar, el pi del; el pla del pi del Senglar.

Vilalba Sasserra

(VilalbS).- Aquest exemplar ha desaparegut des de fa molts anys, ara però s'hi coneix una àmplia zona de bosc a la carena del Corredor, travessat pels termes de Vilalba i de Dosrius, on sembla que s'hi anaven a fregar aquests animals, al pla del pi del Senglar.
Planada de bosc sobre mateix de roca Negra, on sempre hi havia aigua i els anava bé a aquests animals per rebolcar-s'hi. Encara arreu en trobem rastres i [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSenglar, el pi del; el pla del pi del Senglar.

Nombre

Senglar, la font del

Gualba

(Gualba).- Situada sobre la cara de llevant de la riera de Gualba, amb un cap de senglar a sobre. Font de ca n'Illa Vell, ara última de les fonts dintre el Racc, abans de la Farga.

Nombre

Senglar, la font del

Fogars de Montclús

(Fogars).- Situada en el revolt de la carretera que puja més amunt de font Martina, va ser arranjada però gairebé no raja mai.

Nombre

Senglar, les barraques del pi del

Vilalba Sasserra

(VilalbS).- Vora el pi del Senglar hi havia quatre barraques de carboners que feien carbonet i hi vivien tot l'any. Cremaven els torrats, que era la part alta dels pins, perquè no es podien aprofitar. L'arboç, però, era aprofitat de 10 cm en amunt per fer bitlles, que portaven a can Coll, de la resta en feien carbonet.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSenglar, les barraques del pi del

Nombre

Senglars, el passant dels

Tagamanent

(Tagam.).- Revolt del camí de la Calma, en el pla de la Llacuna, just després de trobar el camí del Bellit, lloc utilitzat pels senglars per travessar la Calma. Vénen de les basses dels Embrils, travessen el sot de la Llacuna i es fiquen, després de travessar la Calma, pel sot del mig dels Tres Sots.

Nombre

Sènia, el camp de la

Granollers

(Gr-P).- Terra de forma gairebé rectangular propietat de les Tres Torres, situada al nord de la casa, regadiu on hi havia la sínia. Encara avui, any 1990, l'Isidre Rius, antic masover de la casa l'anomena: El camp de la Sènia.

Nombre

Sènia, la

Montmeló

(Montmeló).- Per la descripció que trobem d’aquesta terra pensem que la Sènia devia estar situada a la part alta de la serra de can Sala.
“Item altra pessa de terra detras casa na Osona arriba fins dalt a la serra al primer marge de alla ahont es la Senia, de tinguda de sembradura de vuyt quarteras avaluada en 50 ll” (AMSPP, ll.41/b. Memorial de la [...]

Nombre

Sènia, la

Martorelles

(Mart.).- Terra dels conreus de can Puig al Pla, vora el molí de Carrencà, en la qual hi havia un pou amb un animal que treia l'aigua.

Nombre

Senines, les

Cardedeu

(Cardedeu).- Forma plural i femenina d’anomenar les dones de can Sení.
v. Sení.

Nombre

Seniofred

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- “Requesta de censos del segle XI. 1057-1065. Mir Seniofred” (PBC, 51-52, Domains, pp. 241-242). “Mir Seniofred” (V872-1299, p. 141).