Nombre

Senyora de Riells, la

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Personatge conegut amb la forma simple ‘la Senyora’ o composta ‘la Senyora de Riells”, que veiem com donà nom de casa ‘ca la Senyora’.
v. Senyora, mas Torruella.
“Terres d'una senyora coneguda per la Senyora de Riells” [...]

Nombre

Senyora de Vallroja, el mas de la

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- v. mas Gomires.

Nombre

Senyora Enriqueta, ca la

Sant Celoni

(SCeloni).- Diminutiu del nom de fonts Enrica. Era la dona del propietari de les cerveses Damm. Casatorre al carrer de Carles Damm. Fins on acaba el carrer, les cases són anomenades de la Senyora Enriqueta. Segle XX.

Nombre

Senyora Enriqueta, les cases de la

Sant Celoni

(SCeloni).- v. Senyora Enriqueta.

Nombre

Senyora Helena, ca la

Martorelles

(Mart.).- v. Helena.

Nombre

Senyora Lluïsa, ca la

Sant Celoni

(SCeloni).- Casa del Carrer Major, entre can Maties i ca l'Esparter Ninou. La dona es deia Lluïsa de nom de fonts. Segle XX.

Nombre

Senyora Maria, ca la

Granollers

(Gr-P).- Nom de casa a la carretera, aleshores anomenada la plaça del Bestiar, avui el carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 7, mestra d’una escola de noies.
“costura de noies que hom en deia ca la Senyora Maria, on ara hi ha establert un tintorer” (GVO. p. 24).

Nombre

Senyora Paquita, ca la

Granollers

(Gr-P).- Denominació de la casa del barri del Junyent de la parròquia de Sant Julià de Palou, anomenada actualment can Pla.
v. Erassa, barri del Junyent, Pla.

Nombre

Senyora Pauleta, ca la

La Llagosta

(Llagosta).- v. Torre.
“La Torre (Ca la Senyoreta Pauleta). Enderrocada. (foto).” (LllagI, p. 50).

Nombre

Senyora Pauleta, ca la

Llinars del Vallès

(Llinars).- Amb aquest nom de casa propi del nom del diminutiu del nom de fonts de la mestressa, la Paula Vila Galbany, era coneguda antigament la casa situada al carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 39-41. Formada per dos cossos on hi tenia habitatge i botiga de queviures. Després serà coneguda per ca l’Espardenyer. La Sra. Pauleta va morir amb l’explosió del camió de trilita durant la guerra civil (1936-1939), quedant sota les runes de l’edifici.