Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 43.093 de 44.324. Resultados: 443.239. Ordenación

Nombre

Serra, el sot de la

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- v. sot de la Coma.

Nombre

Serrà, en

Llinars del Vallès

(Llinars).- “Joseph Serrá y Oliver, personals: 1 personal menor 25 rs… Jaume Serra de Llinas, 1 personal menor 25 rs” (AE, FRPB, núm. 2, f. 1 i núm. 2, f. 1rv). “Eulalia Serrà 3 rs” (AE, LlC, f. 1).

Nombre

Serrà, en

Sant Quirze Safaja

(S.Q.Saf.).- Masia anomenada amb el cognom de l'antic propietari, avui també coneguda per la Providència, perquè els actuals propietaris han dedicat una capella a aquesta advocació de la Mare de Déu. La casa dels propietaris queda sota la masoveria, a les quals arribem pel camí del Serrà, al qual s'entra des de la carretera de Sant Quirze a Centelles, des del collet de la Creu del Serrà.
“Antoni Sarrà, per tres cases al poble” (AMSQ,

Nombre

Serrà, l'era del

Sant Quirze Safaja

(S.Q.Saf.).- Era de terra que era embuinada per batre-hi quan es feia la batuda amb animals. Després, quan es feu amb màquines, s'hi posava borrassa per evitar que el gra es barregés amb la terra.

Nombre

Serra, la

Campins

(Campins).- "Segimon Perepoch Masó. Una peça de terra conreu, vinya erm i una petita part bosc d'alzines d'extensió una quartera i deu quartans de sembradura, equivalents a seixanta set àrees i trenta dues centiàrees, situada en aquest terme i anomenada la Serra, llevant Esteve Plana, migdia el Camí Ral, ponent amb l'esmentat camí, Francisco Pradell, nord el Sr. Pradell" (AMCamp, AAm1926-1927, alta núm. 1.8). "Esteve Masó Rovira, classe [...]

Nombre

Serra, la

Cardedeu

(Cardedeu).- “Ferrer de Triola estableix als cònjugues Guillem de Puig i Dolça III peces de terra té en la parroq. de S.M. de Carotitulo. Una en la Serra, sobre les cases del difunt Pere Bernat a ll. amb Pere de Vilalba; a m. amb lo mas de França; a p. amb el mas de Serra; a t. amb Pere Bernat” (MATBC, carp. núm. 3, perg/XIII/17, Establiment).

Nombre

Serra, la

Montmeló

(Montmeló).- Nom comú amb què es coneix tot l’espai geogràfic situat a la part de ponent del terme i que també s'ha anat desgranant amb aquest nom i el de la propietat de cada part en què queda repartit. Abans anomenada en part la serra del Pedró, després també rep aquest nom genèric des del començament, a la falda nord del turó de la Bandera, amb les serres del Cementiri, de ca n’Esteve, can Guitet, la Torre Pardalera i can Cabanyes.
“Pessa de [...]

Nombre

Serra, la

Caldes de Montbui

(Caldes).- Aquest és un genèric que s'utilitza sovint i arreu per anomenar algun indret, encara que sovint va acompanyat del seu respectiu específic.
“La Serra” (ACB, llibre III. Antiquitatum f. 75, d. 202). "Lloc anomenat la Serra" (SM, p. 204). "Ipsa serra" (1146, 1169, 1171) la que davalla del coll de Baduell" "Aragay qui discurrit de la Serra usque in torrent den Oriusa" (1546) [...]

Nombre

Serra, la

Canovelles

(Canov).- “26 octubre 1378. Stabliment firmat per Guillem Febrera de la Ametlla a favor de Jaume Marquès de tres feixes de terra que son de honor del mas Saguals de Santa Justa. Pessa en lo lloch anomenat la Serra termena orient ab Camí de Barcelona y part ab tenedor del mas Marquès, a migtdia y ponent ab tenedor del mas Pont a tremuntana ab altre honor de mas Saguals […] 11 octubre 1345. Stabliment per Jaume de Bellver a favor de Bernat Marquès de dues pesses de terra [...]

Nombre

Serra, la

Cànoves i Samalús

(Canv-S).- "Isidre Batlles Mateu. Partida: La Serra, llevant-nord Josep Perera, migdia Magdalena Puig, ponent el torrent de Vallsecana, secà de tercera, una quartera, sis quartans, olivar, tres quartans, erm de tercera, tres quarteres" (AMCS, PG1925, núm. 9, f. 1, núm. de finques 1).