Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 43.101 de 44.324. Resultados: 443.239. Ordenación

Nombre

Serracaixeta, el mas

Castellcir

(Castellcir).- “Mas Serracaixeta” (RPV, ll. 1, fca. 25, f. 164). “Mas Serracaixeta” (RPV, ll. 7, fca. 258, f. 102). "Pere Serra. Propietat anomenada mas Serracaixeta" (AMCastellc, Am1855, núm. 44). "Pere Sala. Partida: Serracaixeta, llevant-ponent-nord mas Giol, migdia mas Castell, secà, bosc" (AMCastellc,

Nombre

Serracaixeta, la bauma de

Castellcir

(Castellcir).- Balma molt gran, situada al començament del xaragall de Serracaixeta.

Nombre

Serracant, can

Granollers

(Gr-P).- Nom de casa i comerç de la família de cognom Serracant durant el segle XIX, a la plaça de les Olles, núm. 14, a la cantonada amb els corredossos de can Salvi.
També una filla a la casa situada a la plaça del Bestiar, núm. 20, actual plaça de Josep Maluquer i Salvador, a la façana de llevant de la casa de can Pedrals que dóna a la plaça, on després hi hauria en Canal fuster, posteriorment conegut com el Garbeller. A la casa del davant de [...]

Nombre

Serracant, el lledoner de can

Granollers

(Gr-P).- Antic exemplar, segurament plantant a l’època de construcció de la casa, situat a la seva cara sud-est, ran de la vorera actual i la tanca. Les esporgades dràstiques li han deixat una capçada pobra i irregular.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSerracant, el lledoner de can

Nombre

Serracant, el turó d'en

Caldes de Montbui

(Caldes).- Al camí que porta a la plana de can Camp, a la part posterior del pla de Palou, hi ha el segon turó d'aquesta zona, amb els Ermots que estaven situats a la seva dreta (ara camp de golf). Petita elevació coronada per bosc de pi, amb l'entorn i les seves faldes de feixes de secà amb oliveres i ceps plantats. El propietari de la terra, de cognom Serrancant, era motejat el Santo.
"Turó sobre el pla de Palou. [...]

Nombre

Serracarbassa, el carrer de can

Lliçà de Vall

(Ll.Avall).- L'antiga casa de Bellarac va ser dividida en tres habitatges, can Segarra i can Serracarbassa, anomenant-se el barri de Serracarbassa; davant va construir-s'hi la casa de can Múrcia, acabant de formar aquest veral o carrer, al qual hi entrem des del camí de Sant Ferran, poc més endavant del final de l'asfaltat de la urbanització de can Prat.
"Can Múrcia i can Serracarbassa, dues de les principals cases [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSerracarbassa, el carrer de can

Nombre

Serracarbassa, la bassa de; el pou de Serracarbassa; la poua de Serracarbassa.

Sant Quirze Safaja

(S.Q.Saf.).- Bassa situada vora el camí i buidada a terra, a la qual es recollia l'aigua de la pluja i s'aprofitava per a regar els camps i abeurar el bestiar. Ara la veiem buida.
El pou, de coll rodó, construït de pedra, situat ran de la cara de llevant del camí de Bernils, cap al nord-est de la casa de Serracarbassa.
"Els cinc pous que ens han arribat més o menys secers dintre del terme de Sant Quirze... Un cinquè pou, el [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSerracarbassa, la bassa de; el pou de Serracarbassa; la poua de Serracarbassa.

Nombre

Serracarbassa, la caseta de

Sant Quirze Safaja

(S.Q.Saf.).- En el plànol de l'any 1790, és situada al sud-est de la casa de Bernils,
al límit termenal.
“Caseta de Serracarbassa” (APSQ, PT, any 1790).

Nombre

Serracarbassa, les feixes de

Lliçà de Vall

(Ll.Avall).- Conreus de can Tabaquet que pugen esgraonats sobre la casa, entra aquesta i el camí de Sant Ferran, on hi havia l'era. Terra de secà on s'hi fa menjar per a les vaques i el bestiar; civada, trepadella, remolatxa, naps, alfals.
v. horts del Trenc.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSerracarbassa, les feixes de

Nombre

Serracarbassa, l’era de

Sant Quirze Safaja

(S.Q.Saf.).- Espai de terra situat a la cara sud-oest de la casa, separada d'aquesta per un camí que anava al bosc, amb la pallissa a la cara nord. L'escombraven amb escombra de bruc o de boix. Hi batien amb dos bous de la casa, encara que també havien vingut eugassers de fora i batien amb coble, i més endavant amb màquina, ventaven amb forca i feien les garbes a mà. De pallers en feien de molt grossos, eren només de palla, car la trepadella i l'alfals anava a la pallissa.