Nombre

Serradora, el camí de la

Castellterçol

(Castellt.).- Camí que comença en terme de Castellcir, quan marxa des del camí del Verdeguer cap a la casa de la Serradora.

Nombre

Serradora, el de la

Caldes de Montbui

(Caldes).- Anomenaven d'aquesta forma un home de cognom Tantinyà, el qual havia vingut a viure a Caldes, procedent de la masia la Serradora de Castellterçol, d'on havia estat masover. Viva al carrer de Pi i Margall, a la casa de cal Graner, ja que s'havia casat amb la filla de la casa, la Quimeta de cal Graner.

Nombre

Serradora, el lledoner de la

Castellterçol

(Castellt.).- Exemplar arbori situat a llevant de la casa; s’obre en dues grans besses.

Nombre

Serradora, el mas

Castellcir

(Castellcir).- v. mas Esplugues.

Nombre

Serradora, el mas

Castellterçol

(Castellt.).- v. mas Oller.
“mas Serradora” (RPGr, ll. 3, fca. 217, f. 32) "El mas Serradora" (RPGr, ll. 3, fca. 316, f. 145). “Mas Serradora” (CHV, pp. 94, 96 i 98). "A la parròquia de Sant Fruitós el mas Joan Serradora" (APCastellt., Capb1553).

Nombre

Serradora, l'era de la

Castellterçol

(Castellt.).- Espai de terra que primer quedava sota la casa i més tard situaren a dalt per ser més esventat. Camp on abans de batre posaven a sobre terra d'argila amb una mica d'aigua. Això feia una capa que els anava molt bé per a batre a potes amb les quatre o cinc eugues que sempre tenien a la casa. Si no els arribava el que tenien, feien una batuda de més amb deu o dotze garbes. Per ventar primer es feia amb forca, més endavant amb [...]

Nombre

Serradora, la

Montseny

(Montseny).- Casa del barri del Xifrer on es serraven buscalls, i fins es feien les caixes de morts, on s'hi serrava amb una turbina aprofitant la força de l'aigua de la riera. També en el barri del Xifrer s'anomenà el Molí del Xifrer, d'aquesta forma quan es dedicaren a serra soques per fer pipes.

Nombre

Serradora, la

Castellterçol

(Castellt.).- Magnífic casal situat a la part nord-est del terme, vora el termenal de Castellcir. Hi anem pel camí de la casa des del camí del Verdeguer. Amb una gran dovella a la part central de la qual hi ha l'escut. En un pavelló lateral una serra.
"L'heretat denominada Oller, que es composa d'una casa anomenada Oller, i una altra anomenada la Serradora" (RPGr, ll. 28, fca. 190 "N", f. 104). “Serradora” (CHV, p. [...]

Nombre

Serradora, la

Santa Maria de Palautordera

(S.M.Palau).- Taller de serrar fusta situat sobre el costat de ponent de la Tordera, encaixonat entre el riu i el camí vell de Sant Celoni. També coneguda com la Serra de can Soquer, on es serrava fusta per fer esclops, suro, etc. Indústria que aprofitava la força de l'aigua per fer anar les màquines que tenia els embarrats soterrats, la qual es cremà el 7 de juliol de 1936 i que des d’aleshores ha esdevingut un munt de ruïnes que han acabat donant nom al barri.

Nombre

Serradora, la

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- v. mas Llobera.
“Heretat denominada mas Llobera. La peça de terra denominada Serradora i sot Llarg, compresa dins la gleva del mas, linda a llevant amb el mas Sunyer per mitjà de camí i part Carles Duran, migdia mas Derrocada i Antoni Casamitjana per mitjà de torrent, ponent amb el mas Sunyer i Tomàs Bertran i mas Pruna, nord Tomàs Bertran, mas Ribes per mitjà de camí i el mas Derrocada. Fèlix i Felip [...]