Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 43.125 de 44.324. Resultados: 443.239. Ordenación

Nombre

Serreta, la; el barri de la Serreta; el camí de la Serreta; la drecera de la Serreta; el pas de la Serreta; la plaça de la Serreta i el turó de la Serreta.

Martorelles

(Mart.).- La Serreta: Bonic faldar plantat de pins que pujava des de l'avinguda Piera vora la Torre del Gram, espai que pertanyia a la propietat de can Puig. Ara la zona, degut al nom del carrer, l'anomenen Montnegre.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSerreta, la; el barri de la Serreta; el camí de la Serreta; la drecera de la Serreta; el pas de la Serreta; la plaça de la Serreta i el turó de la Serreta.

Nombre

Serreta, la; el barri de la Serreta; el camí de la Serreta; la drecera de la Serreta; el pas de la Serreta; la plaça de la Serreta i el turó de la Serreta.

La Roca del Vallès

(Roca).- La Serreta; el camí de la Serreta: Ampli espai per denominar tota aquesta falda suau de conreus lleugerament ondulats, format per una franja longitudinal. El tram del terme de la Roca que comença sota el costat de ponent de la riera de Cànoves arriba fins dalt el carener on passa el camí de la Serreta. Antigament travessades pel centre i de llarg, pel rec de Passadores. Terra propietat del mas Vilalba, a la part alta del qual [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSerreta, la; el barri de la Serreta; el camí de la Serreta; la drecera de la Serreta; el pas de la Serreta; la plaça de la Serreta i el turó de la Serreta.

Nombre

Serreta, la pedrera de la

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- Antiga pedrera que va explotar-se antigament, amb una mena de plaça del buidat que s’hi feu, que avui es veu remarcada per la presència d’eucaliptus.
“20 abril 1554. Precari firmat per lo procurador a favor de Pere Alrani alias Xammar. Petro Alrani als Xammar cultori usufructuario et Joanne uxori vestra propietari Mansi Xammar, parrochia de Sancti Genesii de Amigdalo, totam illam petiam terra scitam in dicta parrochia de Amigdalo, loco [...]

Nombre

Serretes, el pla de les

Sant Quirze Safaja

(S.Q.Saf.).- Pla culminant de la petita serralada que domina pel nord-oest el solei de les Pereres i que es forma al sud-oest del collet de les Pereres i s'estén fins a la Feu. Segurament conegut amb aquest nom pels petits i continuats cingles que el voregen.

Nombre

Serró, el

Cardedeu

(Cardedeu).- “Les serres més petites: la del Serró (prop de can Pujadetes)” (MATBC, CV, GAFM. Distàncies dels quatre punts cardinals).

Nombre

Serrol, el

Sant Fost de Campsentelles

(SFostC).- “El Serrol (zona Llombart).” (XFP, Top, p. 24).

Nombre

Servand; la vinya de Servand.

Granollers

(Gr-P).- v. Guadamir.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreServand; la vinya de Servand.

Nombre

Servera, can

Campins

(Campins).- “Can Cerbera” (AMGr, HMJM, Campins: Masies que consten al Nomenclàtor, any 1860). “B. Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de residència o de propietat.1. Topònims de les terres de llengua catalana. Cervera. Servera. Nom de la població principal de la Segarra, d’una vila de l’alt Maestrat i d’una altra del Vallespir. Del llatí cervaria, ‘lloc de cèrvols’. La grafia Servera, usada [...]

Nombre

Servera, can

Montmeló

(Montmeló).- Denominació de la casa a l’època que va pertànyer a una família de cognom Servera. És la casa que després es va conèixer per cal Sastre.
“23 janer 1688 en les fonts baptismals de Santa Maria de Monmalo fonch batejada Beatris, Ignes, Madalena filla legitima y natural de Miquel Servera, ferrer de Sant Joan de les Abadessas habitant en Monmalo ÿ de Cecília muller sua”(APSMM,

Nombre

Servera, can

La Garriga

(Garriga).- Nom d’una casa antiga del Camí Ral, anomenada amb el cognom Cervera, de la família que hi vivia.
“Les cases del desè tall del blat. 137 Josep Cervera“ (AMLG, llM, tall de l'any1692). (HG, vol. II, p. 273). “Casa dita den Cervera, possehida per Josep Cervera, es casa de un sostre, baix entrada, cuÿna ÿ acida, dalt, tres cambras, llevant la Mas parer, mitgdia la casa de [...]