Nombre

Seca, la bassa de can Seca, el rec de can Seca.

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- Bassa de forma rectangular, la primera dins el terme de Sant Pere de Vilamajor que s’omplia a través del rec de Brugueres, per regar les terres d’aquesta casa a través del rec propi.
“Bassa i rec” (AMSPV, PlànolAAB1942).

Nombre

Seca, la coma de la font

Fogars de Montclús

(Fogars).- “1764. Apoca de obra de la quantitat de 586 Ll, 8 S. firmada per Bonaventura y Silvestre Borell mestres de casas de Sant Celoni, a favor de Francisco Ramis, en la parròquia de Fogàs, anomenada la coma de Fontseca, y en l’anomenada Pou del Compte, cerca altre pou vulgarment dit de Dalt, que lo camí de dit Pou del Compte” (AMSC, RV, LlAPFR, caixa, núm. 2, IBFR1767-1789, 421).

Nombre

Seca, la font; la bassa de la font Seca i el sot de la font Seca.

Gualba

(Gualba).- La font Seca; la bassa de la font Seca: Van fer una bassa perquè hi havia una mica de font que se'ls assecà. Bassa de cal Gaveller, petita, sota mateix de la casa, ran del camí que va a la mina.

Nombre

Seca, la font; la bassa de la font Seca i el sot de la font Seca.

Fogars de Montclús

(Fogars).- La font Seca; el sot de la font Seca: Font situada al nord-oest del terme municipal, sota del turó Gros i el turó dels Llamps, zona obaga on comença l'Aveteda. Quan es feia carbó i s'estellava s'hi anava molt a buscar aigua, encara que només rajava quan plovia i estava seca bona part de l'any.
El sot baixa vora el costat de ponent de la font, ara molt brut i embardissat i de difícil accés. Va des del turó Gros, per l'Aveteda, fins a la [...]

Nombre

Seca, la parada de ca la

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- Denominació de la parada que els caçadors fan al pas del senglar a la zona de Brugueres, que avui, encara que no hi hagi la casa, és anomenada amb la forma femenina de ca la Seca.

Nombre

Seca, la riera; el pont de la riera Seca.

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- Aquest corrent d’aigua abundant en èpoques llunyanes es produeix per la unió del torrent de les Valls, i el torrent de can Pa i Aigua, que prèviament s’havia unit al torrent de can Coscó, abans de creuar el camí de Palaudàries. Coneguda amb aquest adjectiu d'ençà que s'assecà per la construcció de les mines que varen fer-se.
v. mina de can Lledó.
“La riera Seca” (AMLlAm,

Nombre

Seca, la riera; el pont de la riera Seca.

La Llagosta

(Llagosta).- La riera Seca; el pont de la riera Seca: Forma el termenal entre la Llagosta i Montcada en el límit meridional de la comarca. Ve de Santiga fins el Besòs portant aigua només en època de pluja, passa per sota la carretera de Barcelona, l’avinguda de l’Onze de Setembre, per sota l’anomenat pont de la riera Seca.
"Terreny edificable, a ponent la riera Seca" (RPMol, ll. 2, f. 180, fca. 246). “La riera [...]

Nombre

Seca, la riera; el pont de la riera Seca.

Mollet del Vallès

(Mollet).- La riera Seca:
v. riera de Merdans.
"Teresa Serras Borrell. Partida: Riera Seca, llevant-nord Vicenç Vila, migdia Pere Comadran, ponent riera Seca, regadiu de segona i tercera, una quartera catorze quartans, 79 a. 56 ca." (AMMol., Ram1930, tIII, núm. 336, f. 361.21). "De la gran [...]

Nombre

Seca, la riera; el pont de la riera Seca.

Parets del Vallès

(Parets).- Aquest adjectiu diuen que el té merescut; tanmateix, quan plou, arrossega molta aigua.
v. riera de Merdans, mas Cot de la Serra.
“La riera Seca” (AMP, Am1946, plànol, pols. 1, 11-12).

Nombre

Seca, la riera; el pont de la riera Seca.

Lliçà de Vall

(Ll.Avall).- La riera Seca: Veiem documentades les peces de conreu de la vora d'aquest torrent anomenades també de la mateixa forma. La major part de l'any està seca, només porta aigua de pluja. Té un recorregut molt curt en terme de Lliçà d'Avall, en el seu límit sud-oest. Rep els torrents de can Quaresma, can Magarola, can Valls i del Cliri. També coneguda com la riera d'Ardansó.
v. Bullícia, altre cantó de la riera [...]