Nombre

Sant Nicolau, el pi de la coma de; el pi del torrent de Sant Nicolau i el roure del torrent de Sant Nicolau.

Granollers

(Gr-P).- Arbre xaparró situat gairebé al capdamunt de la falda nord de la coma, sobre aquest costat de la part mitjana del torrent. Amb un volt de canó de 2,10 m, a uns 2 m d’alçada s’obre amb dues poderoses brancades que formen una capçada irregular d’uns 10 m de Ø, amb algunes branques que toquen el terra seques i desprotegides.
De pins i roures n’hi a diversos i de diferents mides, en aquest fondal de torrent, [...]

Nombre

Sant Nicolau, els pisos de

Granollers

(Gr-P).- Edifici d'habitatges de planta baixa i tres pisos, construït al carrer de Joanot Martorell, núm. 54-56, en una propietat de la família de la pagesia de Sant Nicolau, de dues cases, anomenades així mateix Sant Nicolau.
“Avda. 28 de Gener, núm. 68, f. 284, núm. 137. Crisant Garriga Argemí, 27/1/1908, cap de família, de la Garriga hotelera, filla Maria Rosa Campins Garriga 9/1/1938” (AMGr, C2019,

Nombre

Sant Nicolau, la bassa de; la mina de Sant Nicolau; la resclosa de Sant Nicolau; el sot de Sant Nicolau i el torrent de Sant Nicolau.

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- La mina de Sant Nicolau; la resclosa de Sant Nicolau i el torrent de Sant Nicolau: La resclosa situada sota Sant Nicolau, en el punt on comença el torrent de ca l’Arenys, l’aigua derivava cap a les mines del Rector de can Xammar i de l’Anglada; hi havia altres propietaris com a can Fàbregues de Plaça que tenien aigua d’aquesta procedència, i quan va passar al servei del poble, varen quedar-se’n una part per al seu ús.

Nombre

Sant Nicolau, la bassa de; la mina de Sant Nicolau; la resclosa de Sant Nicolau; el sot de Sant Nicolau i el torrent de Sant Nicolau.

La Garriga

(Garriga).- El torrent de Sant Nicolau: Torrent que comença sota la capella de Sant Nicolau en el terme de l’Ametlla, baixant per davant la casa de can Bosquets, per això hom l’anomena també el torrent de can Bosquets, per anar al Congost.
v. Bosquets.
"Les aigües que discorren al torrent de Sant [...]

Nombre

Sant Nicolau, la bassa de; la mina de Sant Nicolau; la resclosa de Sant Nicolau; el sot de Sant Nicolau i el torrent de Sant Nicolau.

Sant Celoni

(SCeloni).- El sot de Sant Nicolau:
v. puig de Cabassa.

Nombre

Sant Nicolau, la bassa de; la mina de Sant Nicolau; la resclosa de Sant Nicolau; el sot de Sant Nicolau i el torrent de Sant Nicolau.

Granollers

(Gr-P).- La bassa de Sant Nicolau; el torrent de Sant Nicolau: Bassa construïda d’obra, amb l’aigua de la qual es regava l’horta i la part de sobre, abans s’utilitzava l’aigua de la mina dels Capellans per regar a dalt i l’aigua del pou per regar a baix.
Denominació del torrent que només portava aigua de pluja, que recull les aigües dels vessants de la coma de Sant Nicolau que s'obren cap a ponent a partir de la masia a la capçalera en un espai [...]

Nombre

Sant Nicolau, la peça de

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- “Francesc Sala. Peça de terra denominada de Sant Nicolau, secà de 3ra, olivar de 3ra, erm de 3ra” (AMLlAm, Amollonament 1865-1866, núm. 18.4).

Nombre

Sant Nicolau, la soleia de; el puig o el turó de Sant Nicolau.

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- La soleia de Sant Nicolau; el puig o el turó de Sant Nicolau: La soleia, falda que dóna de cara a migdia, baixa entre els torrents i arriba fins a can Mitjans.
El turó, punt culminant de la zona de Sant Nicolau, anomenat indistintament el puig o el turó de Sant Nicolau, sobre l’ermita.
v. Castell, soleia de can Mitjans, mas Picó.

Nombre

Sant Nicolau, la soleia de; el puig o el turó de Sant Nicolau.

Tagamanent

(Tagam.).- El turó de Sant Nicolau: Situat al sud-est del Bellit, sobre la Jaça, al qual s'hi pujava pel camí d'aquest nom, ara desaparegut, que ni tan sols s'insinua.
Anomenat per la gent del lloc el turó Gros, encara que no ho sigui gaire, però d'aquesta forma es diferencia del que trobem a la vora, més cap a la Bruguera; el turó Baix.

Nombre

Sant Nicolau, les acàcies de

Granollers

(Gr-P).- Situades estratègicament davant la cara de migdia de la casa de Sant Nicolau, la presència d’aquests dos arbres antics, més que centenaris, ennobleixen l’accés entre les dues entrades actuals de la masia.