Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 42.947 de 43.037. Resultados: 430.363. Ordenación

Nombre

Xesc, can

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Can Xesc: Casa de la parròquia de Sant Pere de Bigues, de la Vallroja, situada al capdavall de la solella de la Vallroja, sota les faldes de ponent de Sant Bartomeu, formant un veïnat de tres cases, sobre la cara nord del torrent de can Bori: Can Guerri, can Xesc i can Montràs, per aquest ordre formen aquest petit veïnatge, amb can Xesc al centre, casa de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant paral·lel a la línia de façana, conserva l’estructura [...]

Nombre

Xesc, el camí de can

Tagamanent

(Tagam.).- El camí de cal Xesc: Des del camí de pujar al Seguer, marxa de cara al nord. Avui ja no s'utilitza per anar a aquesta casa, a la qual s'hi arriba des del nord pel veïnat de les Casetes.
“Xesc, camí” (AMTag, Cad1946, pol. 5).

Nombre

Xesc, el camí de can

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- El camí de can Xesc: De curt recorregut, rampa que puja des del camí de can Bori fins la casa.
“Can Xesc. camí” (AMBR, Cad1955, pol. 3).

Nombre

Xesc, el sauló d’en

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Peça de terra situada al capdamunt dels Saulons, veïna per la cara nord amb les feixes d’en Figa per aquest costat, amb el camí d’en Figa al costat de ponent, antic conreu de cirerers i vinya, ara bosc. Terres de can Xesc de Sant Feliu de Codines.
“Terra de secà en el terme municipal de Bigues i Riells, paratge els saulons d’en Garriga, situada en el lloc els Saulons, llevant-nord Pere Segalés, nord Casabayó, ponent Joaquim Corominas, [...]

Nombre

Xesc, el torrent de cal

Tagamanent

(Tagam.).- v. torrent de Santa Eugènia.

Nombre

Xesc, la bassa de can; la mina de can Xesc.

Tagamanent

(Tagam.).- El mas Xesc:
"Partida: mas Xesc, SEO. mas Fulló" (AMTag, Cad1946).

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreXesc, la bassa de can; la mina de can Xesc.

Nombre

Xesc, la bassa de can; la mina de can Xesc.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Avui ruïnosa, la vegetació forma part del seu entorn. Bassa situada sobre el costat nord-est del grup de cases de can Xesc, de forma rectangular de 4 x 3, s’omplia amb la poca aigua de la mina que venia de la solella de can Xesc –es va assecar- des del pi que avui serveix de referència a la costa del bosc d’aquesta casa, l’aigua que recollia servia per regar els horts de can Montràs i can Xesc. A la casa de can Xesc tota l’aigua que tenien era de la font de [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreXesc, la bassa de can; la mina de can Xesc.

Nombre

Xesc, la bassa de can; la mina de can Xesc.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- El bosc de can Xesc; el mas Xesc; l’olivar de can Xesc i la vinya de can Xesc: El conreu de la vinya i l’olivera era important antigament a les terres del mas Xesc, conreus que omplien les faldes del Collet, sobre el torrent de Bori. Les oliveres produïen molta oliva i oli que es trullaven al molí de can Montràs. Desapareguda la vinya i l’olivera actualment tot és bosc.
També hi havia vinya d’aquesta casa vora can Porsolada, veïna de [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreXesc, la bassa de can; la mina de can Xesc.

Nombre

Xesc, la serra de can; la soleia de can Xesc.

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Altiva sobre la cara nord de la casa s’enlaira per un solella espessa coberta avui dia gairebé de forma exclusiva per un bosc de pi.
“Can Xesc. A tremuntana la serra o soleia de can Xesc, que es troba poblada de pins blancs i d’oliverars abandonats” (MBR, pp. 62-63).

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreXesc, la serra de can; la soleia de can Xesc.

Nombre

Xesc, l’era de can

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Tingueren l’espai dedicat a era en dos llocs diferents, primer al sud-est de la casa on comencen les feixes de conreu que baixen estructurades cap al torrent, per això són anomenades les feixes de l’Era, després es va traslladar l’espai de batre davant el pati de la casa; sempre va ser de terra que s’escombrava prèviament a la batuda, que es feia amb cavalls ajudant-se la gent del veïnat, els de cal Bon Fadrí i can Canals, es ventava amb màquina de maneta, [...]